Mossèn Miquel Barbarà va ser una de les primeres persones amb la qual vaig establir amistat en ser nomenat director del Diari de Tarragona. Coincidíem dinant de menú al restaurant del Casino de Tarragona on mossèn Barbarà solia anar amb els seus familiars. De seguida vam sintonitzar. A vegades s’afegia a la tertúlia el professor i cronista oficial de Tarragona, Josep Maria Sabaté, que venia a libar un aiguardent. Sense fer-ho palès, hi havia entre els tres una fonadura catalanista que ens harmonitzava. El sentiment nacional de mossèn Barbarà està documentant a bastament en el llibre de Cinta S. Bellmunt Petjades tarragonines a Catalunya. Vivències de monsenyor Miquel Barbarà i Anglès.
Ha mort un home capdal de l’Arquebisbat de Tarragona, un gran mossèn, un enorme catalanista. Com un farem sense la seva rialla?
Una vegada li van embrutar el pany del cotxe amb excrements per haver ocultat l’autor de l’homilia del cas Añoveros. Barbarà relata que a Bilbao hi havia un avió preparat per enviar Añoveros a l’estranger. Si hagués passat, «el cardenal Tarancón portava l’excomunió de Franco a la butxaca». Un dels redactors de la valenta homilia va ser el vicari general de Bilbao, José Ángel Ubieta, que va rebre amenaces. Barbarà va tenir amagat durant una setmana Ubieta en un pis de Salou. També explica Barbarà que quan va morir Benjamín Arriba y Castro van preveure quatre nits de vetlla, però al tercer dia es va quedar sol al vetllatori fins que va arribar mossèn Joan Serra. «Em vaig tirar als seus braços perquè se’m feia irresistible aquella situació d’estar jo sol amb el cardenal de cos present». No crec que mossèn Barbarà s’hi quedi mai de sol.
