Els nostres pantans pateixen una crisi sense precedents. Actualment, es troben als nivells més baixos de la seva història, amb reserves que no arriben ni al 30% de la seva capacitat –excepte Ulldecona, que passa de buit a ple en un no-res–. Ara, a mitjan març, les últimes pluges han permès una petita millora en les reserves, però els nivells, l’estiu passat, no superaven el 2%. Aquest escenari no només reflecteix l’efecte de la sequera prolongada, sinó també la manca de mesures efectives per gestionar l’aigua de manera sostenible. Els pantans, fonamentals per a l’agricultura i el consum domèstic, han estat històricament una garantia d’aigua. No obstant això, en els últims anys, la falta de precipitacions i l’augment de les temperatures han agreujat la situació, reduint la capacitat d’emmagatzematge a mínims crítics.
Aquesta escassetat afecta directament sectors que depenen d’aquests recursos, com l’agricultura, la indústria i el turisme. La solució passa per una millor gestió de l’aigua: tecnologies de reg més eficients, adoptar pràctiques sostenibles a nivell agrícola i industrial, i implementar estratègies de conscienciació per part de les autoritats. Les administracions han de reforçar les infraestructures hídriques per garantir un ús equitatiu i responsable dels recursos. Han anunciat accions i han iniciat el calendari. Veurem si arriben, veurem quan arriben i veurem com arriben.
