Tothom que el coneix sap qui es el Josep Maria: un empresari d’èxit, un líder natural, una persona propera i humil, un tarragoní de prestigi reconegut arreu on va. Ser tot això no li ha vingut donat. L’esforç, el treball incondicional, l’assumir riscos i tenir sempre una visió clara, son els condicionants que l’han portat a ser qui es.
Però segurament la característica més rellevant del Josep Maria és ser una bona persona. Una persona que recurrentment fa servir un lema «Tracta als demés com t’agradaria que et tractessin a tu».
El Josep Maria Andreu Prats ha estat sense cap mena de dubte el millor president de la historia del Gimnàstic de Tarragona
Respecte i humanitat, els seus valors son clars, mai un no per a ningú i preocupant-se que a les persones que es troba en el camí no els hi falti de res, facilitant sempre que a l’entorn familiar de cadascú no hi hagin preocupacions, trobant escola pels fills, localitzant la millor vivenda possible, ocupant-se de poder trobar feina per a la parella, etc...
No conec a cap ex jugador, tècnic o professional que hagi treballat a prop seu, que no hagi rebut aquest tracte, tots reconeixen la part humana i personal del Josep Maria, no només els professionals, sinó també les seves families. La seva porta sempre està oberta.
No vull esplaiar-me en destacar els èxits esportius aconseguits. Els nastiquers de veritat els saben i els valoren: salvar de la liquidació el Gimnàstic de Tarragona SAD, ser capaç de generar uns recursos aportats directament i amb la complicitat dels seus companys de viatge, consell d’administració, patrocinadors, institucions, empreses rellevants i no tant rellevants del territori i de la massa social, que davant una persona amb tot el crèdit que li dona, ser un home de paraula i tenir un missatge clar i transparent, han aportat recursos propis per, entre tots, salvar de la desaparició el nostre club.
El Josep Maria Andreu Prats ha estat sense cap mena de dubte el millor president de la historia del Gimnàstic de Tarragona. Un president dedicat exclusivament a fer créixer aquesta entitat, respectant sempre el llegat rebut i sabent que està de pas. Liderant i consolidant un club referent a l’estat espanyol, una gran responsabilitat assumida sense cap mena de condició ni d’ambició personal. A més de tenir una voluntat de servei, no de servir-se, que és un matís molt important i per desgràcia molt poc habitual en el sector del futbol, que és el que ens ocupa.
Ha liderat i consolidat un club referent a l’estat espanyol, una gran responsabilitat assumida sense cap mena de condició ni d’ambició personal
Nastiquers, no us preocupeu, la seva decisió presa ja fa molts mesos ha estat donar un pas al costat, no es un aquí us quedeu i ja us ho fareu. El seu comprimís, la seva responsabilitat i l’arrelament a la ciutat de Tarragona i en concret al Nàstic fa que no es pugui desentendre d’acompanyar i seguir ajudant a la nostra entitat.
Ja ho va fer el 2012, quan tothom, els que més l’apreciaven i el coneixien, li deien que no s’emboliqués en liderar de nou, una entitat que estava liquidada, amb un deute estratosfèric, amb la massa social desenganxada i que tot el que venia per davant era fer malbé l’èxit esportiu i de gestió exemplar que ja havia aconseguit en la seva anterior etapa.
Josep Maria, la historia ja t’ha posat on et mereixes, mai podrem agrair-te el desgast personal que has patit per no abandonar la nau i qui més que la família i els amics directes saben que això es així. Ara es moment d’agafar una mica de distància i rebaixar les pressions amb la seguretat i tranquil·litat que t’ha de donar que el teu llegat continua.
