La protesta que diumenge van fer un centenar d’usuaris habituals de Renfe m’ha fet recordar l’article de fa set mesos: «Vaig agafar el Rodalies de les 10:21 hores de Tarragona a Vilanova i la Geltrú. Per tal de donar facilitats a Renfe vaig anar a comprar el bitllet el dia abans.
La noia de la taquilla, molt amable, em va dir que no cal comprar abans el bitllet perquè «sempre hi ha places». Dissabte vaig adquirir el bitllet a la màquina dispensadora quan l’andana ja estava atapeïda de gent.
El passat mes de setembre vaig fer un viatge amb Rodalies per copsar l’experiència de primera mà. Encara estem pitjor
«No hi cabrem», vaig intuir. Vaig tenir la sort d’engalzar l’últim seient que quedava lliure. A Altafulla, a Torredembarra i a Sant Vicenç de Calders va continuar pujant gent que va haver de viatjar dempeus a la plataforma o asseguda a terra.
No són maneres civilitzades. Ara entenc perquè «sempre hi ha places», com va dir la taquillera. Emboteixen la gent als vagons com les tomates als pots de conserva. I acabava l’article reclamant que arreglar Rodalies ha de ser un sine qua non per investir Pedro Sánchez. Va ser investit Sánchez, però Rodalies continua igual o pitjor.
