Chaplin i la DANA

He anat a buscar explicació a l’amic Josep Miquel Bausset, que és valencià i monjo benedictí de Montserrat. Ens vam conèixer durant una estada al santuari del Miracle, al Solsonès. Bausset ha dedicat un escrit molt llarg a la catàstrofe que ha afectat des de la Plana d’Utiel i Requena fins a l’Horta i la Ribera Alta i Baixa. Per superar aquests moments en què ens trobem «desolats i abatuts», l’amic espiritual ens remet al discurs del barber jueu de la pel·lícula El gran dictador, de Charles Chaplin. «Aquests moments tan dolorosos només els podrem superar si tenim el poder de fer aquesta vida ‘lliure i bella», posa Chaplin en boca del barber. Bausset argumenta que «enmig de l’horror nazi (i també en aquests moments tan complicats per les pluges que han portat la desolació i la mort a tantes i tantes llars), el discurs final de la pel·lícula exhortava el poble a la solidaritat i a la fraternitat, a ‘ajudar-nos els uns als altres’ per tal de ‘fer feliços els altres’ i no fer-los desgraciats». El frare amic remata així el seu sermó: «Eixirem d’aquesta situació tan desastrosa, per formar una nova humanitat, si convertim el dolor d’aquesta DANA en una oportunitat per a créixer com a persones, amb la solidaritat i amb aquells gestos menuts que semblen insignificants, però que ens fan més humans». La riuada de gent, armats amb escombres i pales, per ajudar a treure fang de les cases i els carrers, són una imatge de solidaritat que ens fa créixer com a persones. Llàstima que tinguem una humanitat tan desorganitzada.