Any Ferrater: ‘Si puc’

«Alguna cosa ha entrat / dins algun vers», comença dient el poema de Gabriel Ferrater Si puc, publicat al volum Menja’t una cama (1962) i a l’obra poètica completa, Les dones i els dies (1968, edició crítica 2018). Aquests versos seran el lema de l’acte central del Dia Mundial de la Poesia d’enguany, el 21 de març, i el poema seleccionat, com és costum, es difondrà traduït a més de vint llengües.
Que Ferrater sigui la figura estel·lar d’aquest Dia Mundial de la Poesia –ja en la quinzena edició– s’explica perquè farà cent anys que va néixer a Reus, el 20 de maig de 1922, i per tal de recordar l’efemèride la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha tingut a bé declarar el 2022 Any Ferrater –el comissari del qual és el filòleg i editor Jordi Cornudella, marmessor dels Ferraté(r). Ara, si hem de filar prim, la commemoració pot estendre’s al cinquantenari de la seva mort, perquè Ferrater va posar fi a la seva vida el 27 d’abril de 1972, a Sant Cugat del Vallès, on residia des de feia uns quants anys. Altrament, i fins al mes de desembre –tot s’ha de dir–, a més del poeta i polifacètic intel·lectual reusenc hi haurà altres personalitats del món de les lletres i de la cultura en general –Joan Fuster, Guillem Viladot, Francesca Bonnemaison, Francesc Català-Roca...– homenatjades per aniversaris varis.
L’Any Ferrater, és clar, comptarà amb els corresponents actes institucionals i serà celebrat en diversos punts del nostre país, perquè si el focus se situa on hi ha les institucions que beneeixen la proclamació, les ciutats on va néixer i on va morir també s’han sumat als actes commemoratius. En aquest sentit, hi ha en ambdues poblacions gent que treballa per divulgar la vida i l’obra de Gabriel Ferrater i apropar-la als àmbits on la seva figura no és tan coneguda –més enllà, doncs, dels sectors acadèmics i intel·lectuals, on Ferrater ja gaudeix d’un reconeixement indiscutible–; em refereixo a l’Associació Gosar Poder de Reus i a l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat, la primera en actiu des de l’any 2019 i l’altra des de 2017.
Ferrater, lector voraç, era analític, lúcid i transgressor. Tot i que se’l coneix sobretot per la seva poesia, el seu prestigi s’estén a altres camps: la traducció, la lingüística, la crítica d’art i la literària, la docència universitària i, encara, la narrativa –és autor de la novel·la Un cuerpo, o dos, escrita amb el seu amic José M. de Martín (Sirmio, 1987)–, el dibuix i la pintura. 
Però és de Reus, i del Picarany, que a partir d’aquí vull escriure, perquè ens toca més de prop i perquè ens pertoca. Al capdavall, Gabriel Ferrater va viure a Reus quasi trenta anys –alternant llargues estades al Mas del Picarany, a Almoster, i comptant tres anys a Bordeus a causa de la Guerra Civil–, fins al 1952, quan, després de la mort del pare, ell, els seus dos germans, Joan i Amàlia, i la mare s’instal·len a Barcelona. Des de llavors, Gabriel tornarà poquíssim a Reus, però sí que anirà, amb relativa freqüència, al Picarany –que serà venut el 1958.
Reus és el paisatge que acompanya els versos del magnífic In memoriam, que enceta la seva obra poètica. I Reus és evocat a Poema inacabat com un «poble cínic», si bé «tenint-lo lluny, el dic magnífic.» Al Picarany, el 1958, va escriure –«amb la petita empenta d’una certa crisi emcocional», diu– els primers poemes que després publicaria. I els sis olis que es conserven a l’Institut Gabriel Ferrater de Reus van ser pintats, a finals de la dècada de 1940, també en aquesta finca familiar. 
L’Associació Gosar Poder –amb ferraterians de pedra picada– impulsa activitats de diversa índole enfocades a promoure i difondre la poesia i altres facetes del seu convilatà, perquè pugui arribar a tothom. Fa la ruta literària Gabriel Ferrater, que recorre en una hora aproximada el mig de Reus: surt del Centre de Lectura –un dels més importants focus culturals de la ciutat–, va a la galeria de fills il·lustres de l’Ajuntament, s’atura davant de les cases on va néixer i va viure el poeta i torna al Centre; impulsa altres iniciatives, com ara muntatges interdisciplinaris a partir de textos de Ferrater, conferències i taules rodones, clubs de lectura... –amb el suport d’entitats privades i/o en col·laboració amb institucions públiques. Així mateix és important destacar que la Biblioteca Digital del Centre de Lectura ha generat el Fons Gabriel Ferrater –avui amb quasi 500 ítems–, que conté una extensa relació de llibres, articles, fotografies i altres documents: https://bd.centrelectura.cat/collections/show/14 
Cap a la meitat del poema que protagonitzarà el DMP, llegim que, el vers, «Si puc / te’l duré cap a tu.» Doncs d’això es tracta, en aquest Any Ferrater.