La Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona celebra el centenari. Fou fundada el 19 de gener de 1922. Des d’aleshores ha estat l’encarregada de bona part del que té a veure amb la devoció i tradició al voltant del patró. Avui analitzem el context en què s’emmarcà la creació, sent administrador del Portal del Carro l’ara beat Antoni Prenafeta Soler.
El 1922 no fou un any qualsevol. El món era convuls amb fenòmens polítics i socials diametralment oposats, com el primer congrés del Partit Comunista d’Espanya o la instauració del feixisme a Itàlia amb Benito Mussolini. Al llarg de l’any es fundaren la formació política nacionalista, Acció Catalana, amb el tarragoní Antoni Rovira i Virgili al comitè central, i l’independentista Estat Català, amb Francesc Macià.
El mateix 1922, com testimonia M. Antònia Ferrer en la Història de Tarragona, a la nostra ciutat es formà la Federació Republicana Autonomista de la Província, agrupant la Unió Republicana Nacionalista, la Unió Regionalista Autonòmica, el Partit Republicà Català, els federals –segons Salvador-J. Rovira, «síntesi d’anticlericalisme, republicanisme i proletarisme tendint a l’anarquisme»– i els radicals. El context polític no era, doncs, favorable per a causes pietoses ni per als valors preestablerts.
Crisi general
Ja sense els avantatges de la neutralitat derivats de la Primera Guerra Mundial, finalitzada el 1918, la crisi econòmica esdevingué general el 1921. L’escenari empitjorà amb la Guerra del Marroc, amb punts àlgids com la batalla o desastre d’Annual.
Ara bé, Tarragona continuà sent la seu de l’autoritat eclesiàstica, i també de la militar i en general de l’estatal, amb un nombre alt de funcionaris, part dels quals desarrelats. El 1919 havia estat nomenat arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, qui obtingué la dignitat de cardenal el 1921. Obrí l’Arxiu Històric Diocesà, aconseguí unes relíquies de Sant Fructuós, advocació local important, i realitzà els inventaris de les esglésies de l’arxidiòcesi.
La Confraria de Sant Magí màrtir nasqué en un temps històric complex
Era, doncs, un home preocupat per la història i pel patrimoni, així com per la seva preservació. També fou sensible als temes de Catalunya, i Sant Magí era conegut com el Moisès de Catalunya. En termes de religiositat popular, Tarragona funcionava raonablement bé.
Religiositat popular
En un procés per represtigiar la processó del Sant Enterrament, en què tingué molt a veure la rivalitat entre la nova Germandat de Jesús Natzarè i la històrica Congregació de la Sang, la religiositat popular havia anat de pujada en les primeres dues dècades del segle XX, malgrat que la ciutat mantenia la «vida lànguida», tan ben definida per Rovira en la Breu Història de Tarragona. Com a mostra de la inèrcia negativa general, la diada de Santa Tecla deixà de ser festa laboral entre 1911 i 1916.
En canvi, les entitats setmanasanteres més antigues milloraren els misteris, i s’incorporaren altres corporacions a la processó amb nous passos. El 1921 s’havia instaurat el via crucis de la matinada de Divendres Sant, organitzat per la Sang. El 1922 el rei Alfons XIII acceptava la bandera principal de la processó del Sant Enterrament, que delegà en el governador militar.
En la dècada dels vint la demografia de la ciutat augmentà, ja que passà de 29.632 habitants el 1920 a 32.379 el 1930, segons dades del padró, malgrat que de 1918 a 1920 s’havia expandit l’epidèmia de la grip, dita espanyola però d’origen nord-americà.
Les persones fundadores de la Confraria de Sant Magí intuïren que la inestabilitat del moment havia de ser contrarestada amb la nova entitat de laics en el marc de puixança viscuda per la religiositat popular a Tarragona en el primer terç del segle XX.
