Entre les iniciatives de la societat civil reusenca del segle XX, poques van acabar tenint un impacte tan rellevant i insospitat en el futur de la ciutat com la creació de l’Aeroclub de Reus. I tot perquè la dèria d’un grup d’entusiastes de l’aviació per a construir un camp d’aterratge i promoure la pràctica de l’aeronàutica va quedar emplaçada en una cruïlla de la història i va ser desbordada pels esdeveniments.
Anem a pams. El 1934 neix l’Aeroclub de Reus, que es constitueix oficialment l’any següent. El primer objectiu dels socis fundadors és la recerca d’uns terrenys on bastir un aeròdrom. El lloc escollit és a tocar de la carretera de Tarragona, a l’altura del Pi de Bofarull, però l’entitat necessita ajut econòmic per a poder fer efectiva la compra. Finalment, la col·laboració de l’Ajuntament permet tirar endavant un projecte que, malgrat que alguns titllen de futur aeroport, no passa del condicionament del solar com a pista d’enlairament i aterratge.
Iniciats els treballs, el juliol de 1936 esclata la Guerra Civil que, si bé estroncarà la vida del naixent Aeroclub, donarà operativitat immediata a la instal·lació. Les necessitats militars faran que des de les primeres setmanes del conflicte, forces aèries republicanes s’aquarterin a Reus com a base estratègica a la rereguarda del front d’Aragó i que la primerenca pista vagi esdevenint un veritable camp d’aviació.
A banda del seu rellevant paper en la guerra aèria contra els revoltats, la seva existència serà determinant per a l’arribada d’una altra infraestructura: la fàbrica i els tallers dels avions de combat de la República, traslladada a Reus des de Getafe quan les tropes franquistes s’acosten a Madrid. El binomi format per l’aeròdrom i la factoria d’aparells subministrats per la Unió Soviètica posa encara més la ciutat en el punt de mira dels bombardejos enemics.
La Base Aèria
Si la guerra fa del projecte de l’Aeroclub una realitat a curt termini molt més enllà del que podien preveure els seus impulsors, la victòria del bàndol franquista encara la multiplica. Convertida en base aèria i escola de l’Exèrcit de l’Aire, es renova la pista i s’urbanitza i edifica el recinte. A la ciutat es construeixen habitatges per allotjar a la guarnició i les seves famílies, que passen a integrar-se en la societat local. Alhora, la Base esdevé el lloc on milers de joves reusencs i dels pobles i ciutats veïnes poden fer el servei militar al costat de casa.
Per la seva banda, l’Aeroclub es reorganitza el 1949 i obté el permís per utilitzar la instal·lació militar, convertint-se ràpidament en una entitat de referència en l’esport i la formació aeronàutica.
Novament, l’aeròdrom reusenc estarà en el lloc i el moment oportú quan, als anys seixanta, la Costa Daurada esdevé una destinació massiva del turisme estranger. L’obertura de la Base Aèria als vols civils i l’autorització d’aterratge de vols turístics no regulars procedents d’altres països encetarà una nova etapa per a l’aeroport i també per al territori, que culminarà el 1998 amb la clausura de la base militar.
Paradoxalment, la potenciació comercial de l’aeroport i la forta operativa que registra durant les temporades turístiques ha acabat convertint-se en una dificultat insalvable per a l’activitat de l’Aeroclub, els socis del qual veuen cada cop més restringit l’horari disponible per a volar. Una situació que ha portat l’entitat a cercar una nova seu fora de l’àrea d’influència aeroportuària, concretament a la Conca de Barberà, tot i que la ubicació del futur aeròdrom està encara per concretar. Una mudança que posarà fi a més de noranta anys de presència a Reus.
Les tragèdies de 1970 i 1972.
Posant la vista enrere, va ser precisament la convivència entre les avionetes de l’Aeroclub i els vols xàrter que arribaven a la Base Aèria l’origen d’una de les majors tragèdies viscudes per l’entitat. La tarda del 20 de juliol de 1970, una avioneta tripulada pel capità de l’Exèrcit de l’Aire i cap de l’Escola de Pilots de l’Aeroclub, acompanyat de dos joves pilots reusencs membres de la junta directiva, va col·lidir quan s’enlairava contra un Boeing 707 procedent d’Alemanya que descendia sobre l’aeroport. Els tres ocupants del petit aparell van morir, mentre que l’avió xàrter la companyia Còndor va poder aterrar sense més conseqüències, tot i els danys en una de les ales. Els seus 103 ocupants van resultar il·lesos.
Les restes de l’avioneta i els cossos de les víctimes van caure sobre el barri de Bonavista. Una part de l’aparell es va desplomar sobre el final d’un carrer, una altra va anar a parar a la terrassa d’una casa mentre la senyora hi estenia la roba, el motor va impactar contra un corral i altres fragments van esgarrinxar un nen de tres anys que jugava en una cantonada.
Va ser una època molt difícil per a l’Aeroclub, perquè dos anys després unes altres quatre persones van perdre la vida quan una avioneta de l’entitat es va estavellar a les muntanyes entre Colldejou i l’Argentera.
