Reus diversifica, des de fa ja un temps, en la recerca de noves vies d’abastament d’aigua, amb l’objectiu d’encarar episodis complexos derivats de la sequera. Aposta, de fet, per solucions de KM0, amb processos de potabilització de pous i minats de la ciutat. Actualment, l’Ajuntament sufraga dos cànons per abastir-se de les que són les seves dues fonts principals per garantir aigua de boca, que són el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) –on formen part des del 1990 i amb aigua que té origen del riu Ebre– i el Sistema Siurana-Riudecanyes, que inclou el pantà de Riudecanyes. Aquesta darrera font d’abastament, però, i segons corrobora el regidor de l’àrea de Mediambient, Sostenibilitat i Via Pública de l’Ajuntament de Reus, Daniel Rubio, «el paguem, però no n’utilitzem gota des de fa un parell d’anys aproximadament». El passat 2024, diu, van fer servir «zero», perquè «ens basem en un principi de solidaritat i emprem l’aigua del CAT, fent servir, fins i tot, la de reserva».
A hores d’ara, i segons traslladen fonts municipals consultades, l’Ajuntament paga anualment al CAT 2,9 M €, als quals se li ha d’afegir l’anomenat cànon delta, estimat en 700.000 €. D’altra banda, a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes paguen uns 260.000 € i, al seu torn, el cànon de Siurana, que l’Ajuntament paga a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són fins a 270.000€ més. A grans i trets i en un any normal, en què no s’abordés una situació de sequera com l’actual, el regidor explica que la gestió hídrica que es desplegaria des de Reus, amb l’ús de l’aigua, es repartiria de la següent manera: en el cas de pous i minats, «l’ús seria d’entre un 10-12%, del sistema Siurana-Riudecanyes, en cas que se’n fes ús, seria un 20% aproximadament, i d’un 65% en el cas del CAT». Insisteix que això seria en un any normal, i que les dades ballarien sempre segons el nombre de canals d’abastament que hi hagués, però que, per ser conseqüents amb la situació actual, el sistema de Siurana-Riudecanyes, tot i que Reus hi contribueix amb el pagament del cànon corresponent, no se’n fa ús a hores d’ara.
«Reus és la màxima damnificada en la situació, perquè en som propietaris, però no veiem aigua, i seguim pagant. No descartem gestionar més a fons el tema, ja que no n’estem gaudint, d’aquest recurs», afirma Rubio.
Paral·lelament, i com se’n feia al·lusió al principi de l’article, Reus explora noves formes d’abastir-se. En serien exemples recents els tres nous pous situats al costat de l’autovia de Bellissens i connectats a la xarxa d’abastiment després d’una inversió de 543.000 € per garantir la qualitat de l’aigua i la imminent posada en marxa de la potabilitzadora de la mina del barri Fortuny, amb un pressupost de 500.725,67 €, amb contribució de l’ACA, amb un ajut de 218.116 €. A tot plegat, se li sumarien altres projectes que preveuen donar una funcionalitat a altres pous i que resten encara com a projecte.
Si anéssim més enrere, se’n podrien destacar altres pous, com ara el de Mas Miarnau, recuperació del qual ja es treballava el 2023, i també la recuperació de pous propers a l’aeroport, amb una restauració feta i una activació de pous inutilitzats, amb un pressupost de 432.315€, així com una subvenció de l’ACA de 129.694,50 €.
Una de les claus que destaca, d’altra banda, el regidor Rubio és fer manteniment de les infraestructures, tot el sistema de sanejament. En matèria de canalitzacions, per exemple, «cal per evitar fuites i reposar elements per ser més eficients».
