La reusenca Montserrat de Anciola Moragas (1970) coneix a fons els tresors que amaga la biblioteca del Centre de Lectura, on treballa des de fa més de tres dècades. N’és la responsable des de l’any 2009. Primer va estudiar a l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Després, es va llicenciar en Informació i Documentació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). De la seva feina en destaca «a més de facilitar informació, també he de promoure i difondre la cultura».
Què li va cridar l’atenció dels estudis de Documentació?
La meva tieta era bibliotecària al Vendrell, i des de ben petita anava amb ella per veure la feina que feia. Per això, sempre vaig voler ser bibliotecària des de petita.
Quin tarannà ha de tenir una bibliotecària?
Ser molt versàtil, tenir bon tracte amb la gent, vocació de servei públic, ser pacient i sempre voler saber més. D’ençà que vaig llicenciar-me, els estudis han canviat molt i la irrupció de les noves tecnologies també han modificat el mètode i el sistema de treball. Per tot això, un bibliotecari o una bibliotecària ha de ser una persona amb ganes de renovar-se constantment, ja que és una professió molt viva i apassionant.
Al contrari del que pot pensar la gent.
Sí. Hi ha molta gent que creu que llegeixo molt a la biblioteca, i justament és on, per plaer, llegeixo menys, pel fet que tinc moltes altres tasques. Així, no és ni una feina avorrida ni relaxada, perquè és una professió en què constantment estàs organitzant actes, recopilant bibliografia d’efemèrides, etc. Per tot això, els bibliotecaris, a més de facilitar informació, també hem de promoure i difondre la cultura.
La Biblioteca del Centre de Lectura és la biblioteca patrimonial més antiga de Catalunya.
Sí, perquè va néixer juntament amb l’entitat el 1859. De fet, hi ha un llibre publicat, Llum entre ombres: sis biblioteques singulars de la Catalunya contemporània, que està ordenat pels equipaments, des del més antic fins al més actual.
El valor del fons de la biblioteca del Centre de Lectura és incalculable.
El fet que sigui una biblioteca tan antiga suposa que el fons és molt antic, i tenim el deure de cuidar i preservar. A banda de mantenir una col·lecció moderna i actualitzada, hem de vetllar perquè aquest patrimoni bibliogràfic i hemerogràfic únic perduri durant molts anys. Per exemple, els 22 incunables estan digitalitzats i accessibles, com els pergamins, a través de la Memòria Digital de Catalunya.
A través de la Biblioteca Infantil també es fomenta el gust per la lectura.
És molt important que els infants tinguin un espai propi. Per això, els bibliotecaris també estem per aconsellar-los quan vénen a buscar un llibre, ja que si a mi m’haguessin fet llegir ciència-ficció, potser, no seria ni bibliotecària ni m’agradaria llegir, perquè no m’agrada la ciència-ficció. No tots els nens i nenes tenen la mateixa passió per una temàtica determinada, els bibliotecaris estem per ajudar-los a ampliar els seus coneixements, a partir de les seves inquietuds.
Com ‘lluita’ contra l’espai limitat d’una biblioteca?
És complicat perquè en ser biblioteca patrimonial tractem d’una manera diferent la col·lecció. Actualment, tenim més de 300.000 documents, tot i que els últims anys ha crescut menys la xifra perquè ha crescut el fons digital, el que ocupa un altre tipus d’espai, no físic a la biblioteca. Ara bé, el que fem és avaluar els donatius i decidir què podem absorbir. Així mateix, com a biblioteca humanística ens centrem en aquesta especialització, i també prioritzem el fons local que és el que ens diferencia d’una altra biblioteca.
Quin somni com a bibliotecària li agradaria complir?
M’agradaria que la biblioteca del Centre de Lectura visqués molts i molts anys, i continuar treballant per donar més serveis, ja que l’equipament està obert a tothom i a tota la ciutat.
Aconseguir-ho passa perquè la institució tingui més socis i sòcies?
Sí, perquè ser soci i sòcia del Centre de Lectura és una aposta per la cultura.
