La rosa és l’emblema de Reus i un element distintiu que identifica tots els reusencs. Un símbol amb una llarga tradició que, al llarg dels segles, ha estat lligat primer a la vila i més tard a la ciutat, un cop obtingut el títol. Caminant pels carrers de Reus, ens topem amb la rosa gairebé sense adonar-nos-en: façanes, transport, mobiliari urbà, escuts de diferents entitats o documents institucionals. Malgrat que tothom la reconeix i la vincula automàticament amb la ciutat, pocs en coneixen l’origen. Tampoc per què l’escut de Reus inclou una tiara papal i unes claus. Aquest va ser el pretext que va donar el punt de partida de l’exposició ‘Una Rosa és una Rosa’, a càrrec dels dissenyadors reusencs Albert i Jordi Romero, precisament els creadors de l’emblema actual de Reus el 1998.
El títol ‘Una Rosa és una Rosa’ fa referència a la cèlebre expressió de l’escriptora americana Gertrude Stein, a la novel·la Sacred Emily (1913). Per molt que se’n modifiqui el nom, només cal veure-la o percebre’n l’olor per reconèixer-la immediatament com una rosa. Amb el temps, aquesta sentència s’ha interpretat com el principi d’identitat: encara que una cosa rebi una altra denominació, la seva essència es manté inalterable.
Aquesta idea s’alinea amb la temàtica de l’exposició, que posa en valor la rosa com símbol representatiu de Reus al llarg dels segles. «Ningú havia fet una exposició que expliqués la història de l’actual emblema de Reus. Qualsevol reusenc interessat en saber-ne el seu origen, aquí el trobarà» explica el dissenyador reusenc Jordi Romero (1957).
Heràldica i escut de Reus
Fa dos anys, la Diputació de Tarragona va proposar als germans Romero una exposició retrospectiva sobre la seva trajectòria professional. Una proposició que en Jordi va declinar perquè encara segueix en actiu. En lloc d’això, van optar per aprofundir en l’heràldica, disciplina que estudia els escuts i altres símbols identificatius, tot fent un repàs des del seu origen com a sistema identificador fins arribar al blasó reusenc, que descriu el llenguatge heràldic de l’escut de la ciutat.
«Sempre havíem tingut al cap la idea de l’heràldica. Des que vam fer l’emblema, era un tema que ens interessa. L’heràldica són signes, igual que el grafisme», apunta Romero.
La creença popular reusenca vincula l’origen de la rosa a la llegenda de Misericòrdia, segons la qual la Mare de Déu hauria estampat aquest símbol a la galta d’una pastoreta com a prova de la seva aparició. Aquesta és la versió més estesa, segons els historiadors inventada pel frare Narcís Camós el segle XVII, qui la va consolidar a la tradició local.
Tot i així, tal com assenyala Romero, l’origen és molt anterior. «Fent la investigació ens vam trobar amb que moltes dades no estan certificades i només són llegendes», explica. La primera representació de la rosa com a emblema de Reus es troba documentada al Llibre del Comú de 1391.
Altres teories suggereixen que el cardenal Pere Roger de Belfort, senyor feudal de Reus al segle XIV, va cedir una de les roses del seu escut a la vila en reconeixement pel suport rebut durant un conflicte amb l’arquebisbe de Tarragona. Més tard, en esdevenir Papa Gregori XI, tenia jurisdicció sobre part de Reus i es considera que afegir la tiara papal i les claus de Sant Pere a l’escut de Reus. Un fet que també s’associa al Papa Benet XIII ‘Papa Lluna’ senyor de la vila entre 1387 i 1417, tot i que no hi ha proves documentals concloents.
L’exposició comença amb el tapís de Bayeux, una peça del segle XI, on s’observa com un cavaller ha d’aixecar l’helm del casc perquè el reconeguin, evidenciant la necessitat de diferenciar combatents. Amb aquest objectiu neix l’heràldica, primer amb escuts de cuir reforçat, que en ser pintats esdevenen senyals heràldics. Els joglars evolucionen en heralds i transmissors oficials dels blasons. Amb el temps, la irrupció de les armes de foc fa que l’heràldica perdi la seva funció militar i es transformi en un símbol nobiliari i institucional.
És la data fins a la qual es podrà visitar l’exposició, ubicada al Palau Bofarull, amb entrada lliure. L’horari de visita és de dimarts a dissabte, d’11 a 13 h i de 17 a 20 h.
