Som hereus d’una tradició centenària que es deixa entreveure dia rere dia sense que en sapiguem llegir les connotacions atemporals.
Amb la celebració aquest any dels quatre-cents anys de l’arribada de la relíquia de sant Pere a la ciutat, el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa s’ha proposat dedicar aquest any a parlar de l’evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.
Ahir al vespre es va obrir el cicle d’activitats ‘La festa reusenca 1625-2025’ amb una conferència a l’Arxiu Municipal a càrrec d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar que va desvetllar alguns dels orígens festius de la ciutat, sobretot durant la primera meitat del segle XVII.
Els historiadors varen situar els primers vestigis de festivitats reusenques a les darreries de l’època medieval, quan les celebracions giraven al voltant del calendari litúrgic. Festes com les celebracions per Sant Sebastià, el Corpus, el Nadal, o algunes solemnitats de caràcter puntual tenien un fort component religiós, però que el temps van anar incorporant elements més lúdics i populars, donant lloc a tradicions que ens han fet.
També es va parlar de les documentades festes relacionades amb esdeveniments civils o monàrquics, com les celebracions per visites d’autoritats o victòries militars. Aquestes festes eren organitzades pel Consell Municipal de la Vila i, en molts casos, incloïen artificis amb pirotècnia, balls populars i àpats per als vilatans.
A Reus, la disbauxa també ha tingut el seu espai dins la solemnitat. Ja al segle XVIII, segons documentació històrica, trobem actes on la sàtira política i social es combinava amb les danses i la transgressió de les normes establertes.
L’evolució de la festa a la ciutat no es pot entendre sense parlar del seu dinamisme social i econòmic. Amb l’expansió de la ciutat als segles XVIII i XIX, van proliferar noves maneres de celebrar, moltes d’elles vinculades a la burgesia emergent i als canvis que feren trontollar l’organització social; de gremis i confraries a comparses i colles. És en aquest període quan les grans festes de la ciutat prenen la forma que coneixem, amb elements que encara avui són protagonistes.
Els ponents van aprofitar per subratllar els aspectes més crucials que conformen les festes, a la vegada que destacaven el paper de les entitats culturals i associacions en la conservació i renovació de la festa. Sense la implicació de la societat civil, moltes de les tradicions s’haurien perdut, mantenint-se i actualitzant-se gràcies a la perseverança de grups locals que s’empesquen en mantenir viva la flama de la celebració i el trencament de la rutina.
