Ramon Gras, investigador d’Innovació Urbana a la Universitat de Harvard, va parlar divendres al Tecnoparc de metodologies científiques aplicades a les ciutats. Gras va explicar eines d’anàlisi i planificació econòmica-territorial, basades en la ciència de la complexitat i la teoria de les xarxes, que ajuden a dissenyar intervencions estratègiques amb l’objectiu de generar oportunitats, prosperitat distribuïda i qualitat de vida. L’escoltavem els assistents a la jornada Municipis per viure. Estratègies locals per encarar el futur, convocada en el marc del pla estratègic Reus Horitzó 32.
Instruït de la ciència de les ciutats i dels factors que han de permetre alliberar el potencial innovador del territori –les xarxes de talent, d’indústries i de disseny urbà, segons el model de Gras–, vaig passar per la redacció del Diari i em vaig trobar la Mónica Pérez escrivint una primícia d’enorme repercussió ciutadana: Zara tancarà el seu establiment del centre comercial La Fira i deixarà d’estar present a Reus.
La notícia generarà els recurrents debats sobre si Zara va espifiar-la tancant la tenda històrica del raval de Jesús per traslladar-se a La Fira –amb les encara evidents conseqüències sobre el teixit comercial del voltant–; sobre les repetides experiències fallides que el model de galeries comercials ha registrat a la ciutat; sobre el futur del centre comercial La Fira; sobre el futur del comerç tradicional... Malgrat tractar-se d’anàlisis i discussions apassionants, em sembla que els darrers moviments del grup Inditex a Reus tenen poc a veure amb les lògiques locals i obeeixen, de manera nua i crua, a una dinàmica global.
Inditex va encarar la transformació cap al comerç per internet des de 2012 i la pandèmia va multiplicar les vendes en línia fins a convertir el grup gallec en una de les majors plataformes digitals de distribució de moda del món. La consolidació l’estratègia electrònica ha arribat fins i tot abans del previst i a començaments d’enguany ja va anunciar el tancament de 1.200 tendes arreu del món –unes 300 a Espanya–, començant per les menys rendibles. Una de les primeres a abaixar la persiana va ser el Zara de la Puerta del Sol, el primer que la cadena havia obert a Madrid, la qual cosa deixava ben clar que ni sentimentalismes ni simbolismes influïen en les decisions.
Innovacions disruptives
M’hauria agradat saber el diagnòstic de l’investigador de Harvard sobre com mesurar l’impacte d’aquest fet en una ciutat i com cal respondre-hi. Repassant algunes de les publicacions de Ramon Gras, he vist un exemple que m’ha cridat l’atenció, en part perquè fa referència a un ofici a què estic familiarment molt vinculat, i en part perquè podríem extrapolar-lo a un sector com el comerç tradicional i a una ciutat com Reus.
Relata el cas dels rellotgers del Cantó del Jura, un gremi d’artesans d’una vall suïssa que s’havien guanyat el prestigi arreu d’Europa. A mitjan segle XIX, el seu pròsper negoci tradicional es va veure amenaçat per una disrupció tecnològica: la creixent mecanització de la producció va acabar donant peu a la fabricació industrial de rellotges de menor qualitat.
Gras constata com, sovint, els sectors afectats per avenços tecnològics que fan trontollar la seva activitat tradicional han sucumbit a la pèrdua d’influència, incapaços de reaccionar i aportar una alternativa viable i competitiva.
Aquest no va ser el destí que esperava als rellotgers del Jura. Incapaços de competir en la guerra internacional del baix preu, van haver de centrar-se en la xarxa de talent –formació– i treball –organitzativa– per a diferenciar-se per la via de la qualitat. Així mateix, les autoritats locals van invertir en infraestructures estratègiques que els van permetre exportar els seus productes arreu del món –xarxa d’infraestructura urbana–. Davant la perspectiva de ser escombrats per l’automatització de la seva indústria, els artesans del rellotge es van constituir en sindicats per a protegir els seus interessos i treballar en xarxa per a un ideal comú.
Gras destaca com la resposta col·lectiva d’aquest clúster de rellotgers suïssos és un cas d’èxit en el ressorgir d’una economia regional. La feina en xarxa els va permetre no només defensar els seus llocs de treball, sinó aportar una alternativa de qualitat al risc de destrucció massiva d’ocupació com a resultat de l’automatització. Avui, la vall del Jura continua sent el principal productor de rellotges de qualitat del món.
És una història que parla de l’aparició del que avui definiríem com innovacions disruptives i tecnologies facilitadores, que abarateixen costos i agilitzen l’accés dels consumidors als productes. El mateix és ara el comerç electrònic, que també té conseqüències menys falagueres, com la desertització comercial, l’atenció impersonal al client o la reducció dels estàndards de qualitat. I, més enllà d’altres efectes socioeconòmics, cal posar a la balança que la capacitat d’interacció i empatia dels robots no és igual que la dels humans. Si més no de moment.
