A principis de novembre es va inaugurar la recuperada bassa de Mas Iglesias, un nou espai al sud de la ciutat on poder celebrar esdeveniments a l’aire lliure. Però perquè a Mas Iglesias hi havia una bassa? De fet, no és l’únic dels masos històrics de la ciutat que en té. El mas Quer, a l’actual barri Fortuny, també n’és un exemple.
El motiu cal buscar-lo a les enginyoses estratègies que, des del segle XII, han permès als reusencs gaudir d’un bé tan preuat com escàs: l’aigua. De fet, al voltant de Reus no n’hi ha d’aigua. Almenys en superfície. Jaume Massó, tècnic del Museu de Reus, explica que «a la ciutat no hi ha ni rius ni llacs, però hi ha molta aigua al subsòl. Abans de la construcció dels pantans, en l’època moderna, els habitants de la zona es van dedicar a buscar aigua en mines i pous». Les basses dels masos responien a una necessitat de guardar l’aigua per mantenir «jardins d’estil anglès», amb racons romàntics d’aspecte silvestre. D’aquí que edificacions com el Mas Iglesias o el mas Quer, tinguin basses.
Precisament el Mas Iglesias, ara reconvertit en el Centre de la Imatge de Reus, acull una exposició on s’explica la intensa relació entre Reus i l’aigua al llarg de tota la història. Des de la seva fundació al segle XII, passant per l’abastiment d’aigua a través de pous i mines durant l’edat mitjana, fins a portar aigua d’Almoster, abans terme municipal de Reus, o d’altres indrets.
No és fins al segle XX que es construeixen els pantans, també com a element indispensable per garantir una bona cobertura de l’aigua.
Dani Rubio, president d’Aigües de Reus, explica que la ciutat ha estat capaç de reinventar-se sempre per abastir-se d’aigua, fins al punt que «el segle XIV vam tenir un dels primers canals de distribució d’aigua i també hem sigut una de les primeres ciutats a tenir depuradora». Recorda que als anys 80 la ciutat veia com l’aigua havia d’arribar en cisternes en vagons de tren, i com els ciutadans «es van haver d’espavilar fins a l’arribada del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona)».
Per tot plegat, Rubio és taxatiu en un tema tan d’actualitat com l’aigua: «no podem renunciar ni a una gota d’aigua». Fa referència a la problemàtica dels pantans de Siurana i Riudecanyes i la taula estratègica reunida la setmana passada per abordar la situació. «Estem oberts a parlar del que sigui, però s’ha de veure Reus com un model a seguir i a exportar al territori, en aquest cas, al Priorat», sentencia.
