El futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades pren forma a nivell tècnic

La Generalitat avança en l’esborrany de declaració i el pla especial, amb previsió d’exposar-ho als municipis el 2025

24 noviembre 2024 19:34 | Actualizado a 25 noviembre 2024 07:00
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Mig any després que la Generalitat presentés els resultats del procés participatiu per a la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades –amb prop de 700 aportacions ciutadanes–, el projecte ha seguit avançant. Ho fa de forma interna, tot prenent forma amb l’elaboració de l’esborrany de declaració i el pla especial de protecció. Document que acabarà sent l’instrument d’ordenació del territori inclòs al parc natural, amb uns 260 quilòmetres de superfície, amb 22 municipis de cinc comarques diferents de dues províncies (Tarragona i Lleida).

Tot i que per ara, els municipis de l’entorn no han rebut cap més input des del passat mes de maig, i el Diari no ha obtingut resposta del Departament, «des del punt de vista tècnic, el procés continua endavant», exposa l’alcalde d’Ulldemolins i també president del Consell Comarcal del Priorat, Sergi Méndez. Explica que, com a municipi implicat, «aquest és un dels temes que tenim a l’agenda. Recentment, ens vam interessar i des de Polítiques Ambientals i Medi Natural se’ns ha informat que no s’ha deixat de treballar des del punt de vista tècnic».

De fet, la intenció de la Generalitat seria tenir a punt la documentació a principis de 2025 «i es vol iniciar un nou procés participatiu amb el territori per compartir en quin punt es troba la creació del parc», explica Méndez. Finalment, el pla especial de protecció sortirà a exposició pública i es podran presentar al·legacions. «Sembla a ser que el procés s’allargaria més del previst», afegeix l’alcalde d’Ulldemolins i president del Consell Comarcal del Priorat. I és que la idea era que el parc natural fos una realitat a finals de 2025, «però si s’ha d’obrir un nou procés participatiu, crec que anirà més enllà», opina.

De fet, més participació és el que demanen municipis com Prades. El seu alcalde, Llorenç Torruella, exposa que hi ha molts serrells per tancar, i mostra preocupació per qüestions com els límits del parc natural amb els municipis, mesures antiincendis o la caça. «Ningú ha parlat de la lletra petita», exposa Torruella, que demana major comunicació. Alhora, defensa que la creació del parc natural serà positiva «sempre que es faci ben fet i es compti amb els municipis».

Una eina de gestió

Tal com defineix el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, els parcs naturals són aquells que «presenten valors naturals qualificats» i la seva protecció es fa amb l’objectiu «d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos i l’activitat dels seus habitants». En el cas de les Muntanyes de Prades, fa dècades que es planteja la creació d’un parc natural. Una voluntat que és manifesta des, d’almenys, el 1976, quan el Llibre blanc de la gestió de la natura dels Països Catalans en recomanava la seva creació. «És una qüestió que sempre ha estat sobre la taula, però que mai s’ha arribat a materialitzar per falta de consens», diu Sergi Méndez.

Però ara que «hem estat capaços de coordinar-nos, estem davant d’una oportunitat històrica», opina. Aconseguir el Parc Natural de les Muntanyes de Prades «representarà una figura de protecció, de reconeixement dels valors d’un territori, que té tota una història i un valor natural», diu. Més concretament, serà «una eina de gestió i conservació de l’entorn». També suposarà l’accés a finançament, «amb el desenvolupament d’estratègies econòmiques i socials basades en els valors naturals», així com la creació d’una marca, que «dona sentit d’identitat».

22 municipis de cinc comarques de Tarragona i Lleida

Fa almenys 40 anys que la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades està sobre la taula. No va ser fins al 2017 que es va començar a fer l’impuls definitiu per part dels mateixos municipis implicats, amb l’aprovació de mocions, i a finals de 2021 la Generalitat arrencava. Els municipis implicats en són 22 de cinc comarques, que són: del Baix Camp, Alforja, Arbolí, Capafonts, l’Albiol, l’Aleixar, la Febró, la Selva del Camp, Prades i Vilaplana. Del Priorat: Cornudella de Montsant i Ulldemolins. De l’Alt Camp: Alcover, la Riba i Mont-ral. De la Conca de Barberà: l’Espluga de Francolí, Montblanc, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. I de les Garrigues: la Pobla de Cérvoles i el Vilosell.

Comentarios
Multimedia Diari