La plantilla del sector de l’educació fa vaga aquesta setmana (15, 16 i 17) i els propers 29 i 30 de març. Li sobren els motius des de fa molt de temps i, de fet, tota la comunitat educativa hauríem de recolzar la vaga i acompanyar-la en les manifestacions previstes.
Sí, sí, tota la comunitat educativa, aquella de la que només se’n recorden els polítics i polítiques quan els interessa fer-se una foto o donar-li legitimitat a les seves decisions. I és així perquè les decisions que es prenen, tant les laborals com les que no, afecten a tota la comunitat. La falta de plantilla, les interinitats contínues, les rotacions de personal, no baixar les ràdios, afecten els nostres fills i filles de la mateixa manera que a la plantilla. Estic convençut que en els últims anys molts i moltes de vosaltres heu viscut amb els vostres fills i filles canvis de professors i professores cada any dificultant, per molta voluntat que hi posin, establir unes pautes educatives estables i proporcionar l’educació que es mereix l’alumnat. I això està passant des de l’inici de la crisi del 2008, tornant-se un mal crònic que han patit les famílies, les properes generacions (que són el futur de tots, les que salvaran o no el planeta, les que gestionaran possibles noves guerres o pandèmies mundials) i, per descomptat, la plantilla.
No s’ha pensat en totes aquelles famílies que ja tenien organitzades les va-cances per poder cuidar de les seves filles i fills, o en com faran per cuidar-los els dies addicionals de lliure disposició i vacances de Nadal i Setmana SantaLa decisió unilateral del conseller Cambray de canviar l’inici del curs escolar només ha estat el detonant final. L’excusa que si hagués preguntat no s’hauria fet és una de les mostres més clares del fracàs d’un polític que he vist en els últims temps, pràcticament és l’equivalent a dir que no està capacitat per dialogar, principi bàsic en una democràcia, i aconseguir convèncer amb arguments sòlids no només a les treballadores i treballadors sinó al conjunt de la comunitat educativa. Una decisió com aquesta amb una repercussió innegable no es pot prendre com s’ha fet. S’ha de parlar degudament amb totes les parts implicades i arribar a acords a tots els nivells consensuant els canvis si n’hi ha d’haver. No només no s’ha tingut en compte a la plantilla, sinó que no s’ha pensat en totes aquelles famílies que ja tenien organitzades les vacances per poder cuidar de les seves filles i fills, o en com faran per cuidar-los aquests dies addicionals de lliure disposició i vacances de Nadal i Setmana Santa; deuen creure que al món laboral és molt fàcil gestionar aquestes situacions. I té pinta que no pretenen acabar aquí, ja que ja parlen de fer jornada partida obviant que existeixen plataformes que precisament reclamen el contrari demanant la jornada continuada en la primària i secundària. I enmig de tot demanen el nivell C2 de català als professors i professores... aquesta és la solució màgica a tots els mals que pateix l’educació?
Novament a totes les polítiques i polítics se’ls hi omple la boca parlant de l’educació com un dels pilars bàsics de la nostra societat de l’estat del benestar, però els seus fets demostren que no és així. Si ho fos, els centres educatius tindrien ràtios més baixes, una plantilla suficient per atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat, el personal necessari per atenció directa, inversió en tots els àmbits, incloent-hi el manteniment i millora de les infraestructures... i, per descomptat, s’hagués parlat amb la comunitat educativa abans de canviar el calendari escolar.
