Aquesta setmana sortia la notícia de la proposta territorial de futur del Cercle d’Economia per Barcelona i la seva Àrea Metropolitana.
Una proposta valenta, atrevida i amb voluntat de ser un reflex del funcionament actual del territori de Catalunya i més concretament de la regió al voltant de la capital, Barcelona. Cal posar en valor aquest projecte, doncs a Catalunya des del 1936, amb la comarcalització de Pau Vila, no hi han hagut propostes territorials de país.
Només podem destacar en aquest aspecte, la proposta de finals dels 70s de les Municipalies d’en Lluís Casassas una proposta adelantada als temps però molt pertinent. I la llei de Vegueries del tripartit del 2010, una pinzellada de final de cicle amb molt poca voluntat política darrera.
Aquest cop la proposta ve del Cercle d’Economia, amb la voluntat de millorar la gestió i la governança territorial, aspectes imprescindibles per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, objectiu màxim de la tasca de tot polític.
La proposta té el mèrit d’una visió global i que supera els límits provincials de 1833, un projecte que recull el funcionament de les dinàmiques territorials i dels fluxos humans, que contempla la incorporació de tota la Vegueria del Penedès, les quatre comarques de l’Anoia, Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf, a una futura regió metropolitana de Barcelona.
El Baix Penedès formaria part de la mateixa regió de Barcelona, aspecte que de facto ja fa anys que succeeix.
Fa temps que posem en alerta que Tarragona no cuida el Baix Penedès, sembla que no se l’estima. Tenim molts pocs trens que ens comuniquin amb Tarragona, en canvi tenim un tren cada 30 minuts cap a Barcelona. Les vies de comunicació i les relacions comercials i afectives, que també són importants a l’hora de definir dinàmiques també ens porten cap a Barcelona. De fet es normal doncs el creixement de la nostra comarca ha esdevingut gràcies a les migracions metropolitanes provinents de Barcelona.
Cal recordar que som la tercera comarca de la província en nombre de població, la que més creix i la que més necessita l’atenció de les administracions. Fa uns mesos al ple de la Diputació vaig demanar crear una oficina pel Baix Penedès, amb la voluntat d’intensificar les relacions entre ambdós territoris, com la que existeix a les Terres de l’Ebre, la negativa del govern de la corporació va evidenciar que l’atenció i l’estima cap al Baix Penedès és el mateix que al 1833.
Poc a poc el Baix Penedès se’n va de Tarragona, sense que hi hagi reacció per part de les institucions, potser quan se’n donin compte ja serà massa tard.