L’oxitocina és una hormona produïda al cervell ben coneguda perquè facilita un procés tan important pels humans com el part i l’alletament dels nadons. Està directament vinculada a les sensacions plaents i funciona com a reforç de determinades conductes. D’altra banda, per a moltes persones l’aparcament representa l’‘estimulant’ aventura diària de trobar on deixar el cotxe sense col·leccionar multes. A la Part Alta sabem que habitar en un barri amb més de dos mil anys comporta inconvenients. Mentre no aconseguim ciutats on poder viure sense necessitar tant els cotxes, la manca d’aparcament al barri continuarà sent una dificultat endèmica.
A començament d’aquest any ens vam assabentar que l’Ajuntament havia decidit modificar l’àrea d’aparcament pels residents de la Part Alta per fer-la coincidir amb la futura zona de baixes emissions. La mesura, probablement benintencionada per tal de simplificar àrees, no va calibrar degudament les dificultats que ocasionaria. De cop i volta ens era permès aparcar davant d’El Corte Inglés, però no a tocar de la muralla, és a dir, a deu minuts de casa.
Els efectes eren tan surrealistes que van provocar l’organització de la plataforma veïnal Som Part Alta. Els primers contactes amb el consistori van resultar poc positius, si bé, sempre se’ns va escoltar. Després de la redacció d’un manifest fundacional al qual s’han adherit més de quatre-centes persones, d’organitzar un acte reivindicatiu a les escales de la Catedral i de presentar una moció al ple de l’Ajuntament, finalment, les reivindicacions i el diàleg va donar fruits.
A hores d’ara, s’ha recuperat la franja al voltant del barri on poder aparcar i estan en marxa altres mesures per mirar de minimitzar la manca de places. Ens cal agrair que l’alcalde donés la cara i assumís la gestió del problema, així com el diàleg mantingut amb les conselleres municipals implicades i l’atenció i suport rebut de bona part de la resta de grups polítics municipals.
Ens cal aturar la dinàmica que pot acabar buidant la Part Alta de Tarragona, una dinàmica en bona part causada per una progressiva especialització com a espai d’oci i turisme
L’experiència de la plataforma Som Part Alta ha estat molt positiva. Volem ser un interlocutor amb qualsevol ajuntament que surti de les urnes per trobar plegats la millor manera de fer front als reptes de futur, des del diàleg, el respecte i la col·laboració, i fer-ho amb la resta de barris, perquè som Tarragona.
Ens cal aturar la dinàmica que pot acabar buidant el barri en bona part causada per una progressiva especialització com a espai d’oci i turisme (sorolls, manca habitatge per residents, manca comerços per al dia a dia, ocupació de l’espai públic, trànsit de pas, etc.). Volem evitar que acabi sent un simple decorat. Exemples no en falten: Carcassona, Màlaga, Toledo, entre altres.
Per aconseguir-ho cal fer front a la creixent manca de sociabilitat provocada pel model de societat on vivim (un element imprescindible és comptar amb un centre cívic com els que existeixen a altres barris). Ens cal tornar a teixir llaços de confiança entre les persones del barri. Ens cal tornar a aprendre a col·laborar i treballar conjuntament. I aquí és on entra l’oxitocina. La ciència ens explica que aquesta substància està involucrada en l’establiment de relacions socials de confiança i amb la generositat entre persones. És a dir, la naturalesa ens recompensa amb la droga de la felicitat quan ens ajudem. Per què? És, senzillament, una estratègia de supervivència. És a dir, continuem sent una espècie dissenyada per cooperar.
