Josep M. Ribas Prous, reusenc universal

07 junio 2024 19:21 | Actualizado a 08 junio 2024 07:00
Ángel Camacho
Comparte en:

Desembre de 1983: encara el recordo, enfonçat a la poltrona del meu despatx, amoïnat, intentant cobrir els nervis amb el seu somriure tímid. Al Josep Mª li preocupaven aquells papers judicials, d’actes de conciliació, tramesos per un dels més famosos dels advocats barcelonins (que poc després acabaría a la presó). Demanava els negatius de dues noies mols nonegudes a Barcelona, que Josep Mª havia retratat (i elles s’ havien promocionat). Vaig intervenir i entre col·legues és va resoldre tot. Sense judicis.

I Josep Mª em va regalar algunes de les seves maravelles fotogràfiques.

Tot això ve per l’ article publicat fa uns dies aquí, al Diari, amb la calidesa i encert habituals en Jordi Cervera: «Ribas Prous, el Mestre amable».

Josep Mª Ribas Prous no está suficientment reconegut a la seva ciutat. La seva humilitat l’impideix obrir-se amb assemblees, entrevistes, col·loquis, etc. Fuig de tot allò que significa publicitat. Es la seva tasca de sempre: a la fuscor del taller fotogràfic, a la solitud de la Natura, a l’ interior de sí mateix. Com l’ havia ensenyat el seu avi, Ramón Ribas, professor de Belles Arts, i el seu pare (de Mataró), arqueòleg, naturalista, antropòleg i excursionista.

Reus i les seves autoritats culturals i polítiques tenen un deute enorme amb aquest ciutadà il.lustre, que, també com el Dr. Salvador Vilaseca, van portat el nom de Reus per tot el món

Josep Mª va començar l’escoultisme l’ any 1959, amb els primers talleres de formació i xerrades sobre fotografía. Conegut fora d’ Espanya, va fer amistat amb fotògrafs belgues i suissos, y s’obre al món. Al 1961 forma el Grup Jove de Fotografía en la neixent Agrupació Fotogràfica de Reus.

El primer gran curs sobre formació i història de la fotografia en Espanya ho va fer ell en 1972, i Ribas Prous ho va completar ambs cursos que anaven des de’l món infantil a la espeleologia. Va fer en aquests anys més de 800 xerrades y obrir tallers.

En el seu expansionisme, va fer amistats amb grans fotógrafs, com José Gago de Arte Fotográfico, Miguel Ángel Pérez de Barcelona, Pierre Brochet de París, Jean Dieuzaide de Tolosa de Llenguadoc o los nordamericans Eric Renner o Quinn Jacobson, a qui va portar al Mas Iglesias a donar lliçons.

El 1979 va fundar l’ Arxiu Històric de la Agrupació Fotogràfica de Reus, primer del seu génere a Espanya i per a la recuperació d’ imatges va visitar més de mil famílies i visionat més de vuit milions de negatius. Va fer més de 400 exposicions de la seva tasca i més de 100 de pròpies, recullint més de mil premis i medalles, 53 n’eren d’or i 89 d’ argent.

Els van prendre per a Jurat més de cent vegades i va donar conferències per tot el país y pel món.

Josep Mª Ribas Prous és un dels millors fotògrafs del segle XX. Porta més de 50 anys contemplant la Natura, experimentant sobre procediments pigmentaris en la línia del Dr. Otto Steinert y la seva Nova Objetivitat.

Ribas Prous és aquí, a prop nostre. Abans s’amagava a la Caixa de Tarragona, oficina de la plaça de Prim. Jubilat, segueix la feine desde casa seva, o a Pradell de la Teixeta, on té un amagatall familiar, como ho tenia el recordat Xavier Amorós. I sempre en compayía, dolça i amable, de la Maria Lluisa.

Reus i les seves autoritats culturals i polítiques tenen un deute enorme amb aquest ciutadà il.lustre, que, també com el Dr. Salvador Vilaseca, van portat el nom de Reus per tot el món.

Comentarios
Multimedia Diari