No em refereixo a aquell conyac que un anunci dels anys seixanta vinculava a la masculinitat. Parlo de la prostitució. Tanmateix, o potser per això, observareu com els diputats, senadors, regidors (els homes, vaja) estan calladets sempre que s’ha de tractar el tema i miren, amb la viril condescendència dels que se saben sobirans, com les seves companyes parlen i massa sovint desbarren.
Ho vam poder tornar a comprovar al Congrés el passat 21 de maig, quan el PSOE va presentar un projecte de llei que incloïa tres modificacions del Codi penal: castigar els que es lucren amb locals o pisos destinats a la prostitució (l’anomenada terceria locativa, que no figura ara en el Codi Penal), endurir les penes al proxenetisme i multar els puters. L’articulat també reconeixia la condició de víctimes a les dones en situació de prostitució. La proposta va ser rebutjada pels vots de la majoria dels diputats i diputades, però van ser diputades les que van sortir a justificar el vot. Vam poder escoltar com una diputada dels Comuns, coneguda activista pel dret a l’habitatge, apel·lava a ‘l’emergència habitacional’ per oposar-se a castigar la terceria locativa. Vaja, que li deu semblar que per a una dona sense recursos estar en un pis o local a disposició dels puters i dormir al mateix llit on ha estat explotada sexualment és una “alternativa habitacional”. Les vam sentir dir que la norma era punitivista. I tant, contra proxenetes i puters, no contra dones prostituïdes. O que el que s’havia de fer era modificar la llei d’estrangeria. Molt a favor de modificar-la, però no d’usar-la com a excusa per rebutjar una llei que atorgaria a les dones en prostitució la condició de víctimes de violència masclista i, per tant, una protecció que ara no tenen. Les vam sentir defensar el dret de les dones a prostituir-se. Un ‘dret’ que ses senyories, afortunadament per a elles, mai no hauran d’exercir. Perquè és una fal·làcia. Ja ho va dir Françoise Héritier: «Parlar del dret de les dones a prostituir-se és ocultar el dret dels homes a comprar-les».
És incomprensible que senyores que tenen claríssim (ho vam veure en el procés de tramitació de la llei rider) que un fals autònom és un treballador explotat, no un emprenedor, comprin el discurs de pseudosindicats proxenetes i ignorin el de les organitzacions de supervivents, que demanen l’abolició de la prostitució. O que no s’adonin que és incongruent exigir plans d’igualtat a les empreses i afirmar que existeix el «treball sexual». Que m’expliquin quin pla d’igualtat implementarien en un bordell. I ja de pas, quins plans de salut i seguretat laboral: per començar, atès que estan en contacte amb fluids corporals, les dones haurien de portar EPI amb bata, guants, mascaretes i ulleres de protecció. Però, sobretot, no puc entendre com dones intel·ligents es presten al numeret d’amagar els homes, com si la cosa no tingués res a veure amb ells.
No sé quants dels diputats que s’ho miraven són puters (si s’assemblen als seus electors n’hi deu haver bastants, perquè segons dades de l’ONU, Espanya és un dels països europeus amb més demanda). Però el que no són és tontos i s’adonen que se’ls veuria massa el llautó si surt un senyor a defensar que és una activitat perfectament homologable, laboralment parlant, per a una dona deixar-se penetrar per tots els orificis corporals per homes als quals, si pogués escollir, no tocaria ni amb un mànec d’escombra. Per això envien dones a dir-ho. Per amagar que la prostitució és cosa d’homes.