Feia una setmana que plovia a semalades com si caiguessin portadores de fusta de dues anses plenes d’aigua. Com les dels Portants de Sant Magí de la Brufaganya. Cada cop que cau una pluja torrencial, com per Santa Tecla, hi ha qui es pregunta: ‘per què no s’hi construeix un pantà, al Francolí? La resposta, però, és llarga.
Fa 97 anys (1925) s’aprova un projecte d’un pantà al Francolí. Obra de 53 metres d’alçada amb capacitat de 40.600.000 de m3, per abastir 15.000 hectàrees de conreus. Es pressuposta en 24’5 milions de les antigues pessetes (uns 147 mil euros) i obliga a desviar la via del tren i la carretera i colga sota les aigües el poble de Vilaverd.
Però hem de retrocedir encara més. El 1902 l’enginyer de camins Cayetano Ubeda presenta el projecte del pantà de Riudecanyes, encarregat l’any anterior per la Divisió General d’Obres Públiques. Té un segon encàrrec, el pantà de la ‘Rochela’ al Francolí, però mai el redacta. Els dos havien d’anar junts al Pla Nacional d’Obres Hidràuliques, el 5 d’abril de 1902.
Passen els anys i el projecte de Vilaverd no tira endavant, el 1932 es decideix canviar la ubicació per Montblanc. Els tècnics valoren que no desapareix cap poble i que l’enclavament no presenta dificultats geològiques. A la contra, la capacitat és inferior, entre 25 i 30 milions de m3. Al ‘Plan Nacional de Obras Hidráulicas’ de 1933 el nou emplaçament és una ‘obra preferente’. La cosa s’embolica i el 1935 s’accepta l’estudi de quatre pantans: Montblanc, Brugent, Francolí i Alcover. O sigui, enlloc d’un gran pantà, altres de més petits. El de Montblanc, pressupostat en 55 milions de pessetes (300 mil euros) s’inclou al ‘Plan General de Obras Hidráulicas”, el 1942. Han passat 17 anys des del primer pantà, el de Vilaverd.
Fa 97 anys (1925) s’aprova un projecte d’un pantà al Francolí. Obra de 53 metres d’alçada amb capacitat de 40.600.000 de m3
Nova dècada, entrem als anys 50 del segle passat, amb nou gir narratiu. Aflora que el cost de les impermeabilitzacions del subsol de Montblanc té més forats que un colador. La balança pendula novament riu avall i es torna a parlar de la Riba/Vilaverd. Però no serà fins l’estiu de 1952 que es veuen banderetes indicadores de nivell i tècnics del Instituto Geográfico y Catastral a la zona. Parlem d’un pantà amb corona de 110 metres i 270 hectàrees. El del Catllar (que es construiria més tard) té 362 hectàrees. El projecte torna a sepultar Vilaverd, i cal desviar el tren per un viaducte de 140 metres i un túnel de nova construcció.
Dos anys més tard, l’afer Francolí es cola al ple de l’ajuntament de Tarragona, és l’any 1954. En concret, es dóna compte que el Ministeri d’Obres Públiques ha firmat l’expedient d’informació pública del pantà del Francolí, i la utilització del cabal del Brugent. En paral·lel, dos anys més tard (1956) es redacta el primer projecte del pantà del Siurana. Tot va molt ràpid, i tres anys després, l’Estat adjudica l’obra, que comença el 1960.
El 1969 al ple de Tarragona es crea un consorci. Hi són el propi consistori, la Diputació de Tarragona, el Ministeri d’Obres Públiques i altres ajuntaments. L’objectiu és molt clar; la construcció del pantà del Francolí.
Cal recordar que 45 anys abans hi havia tres comissions per impulsar el projecte a Valls, Reus i Tarragona. Treballen coordinades i expliquen les bonances del pantà a la ciutadania; els avala l’èxit de Riudecanyes. Fins i tot es celebra una assemblea ‘magna’ d’alcaldes a instàncies de Reus, on es decideix crear el sindicat de Regants del Pantà del Francolí, el 1924.
Entren els anys 70 i la Petroquímica. Sobreexplotació de pous, molts es salinitzen. La població es multiplica i el consum d’aigua també. I no podia faltar episodi de campanar en aquests territoris de cossetans. El juliol de 1969, el ple de l’ajuntament de Reus diu que al projecte sotmès a informació pública del pantà del Francolí li falta el canal de la dreta, indispensable perquè els beneficis arribin a la capital del Baix Camp. No dic que Reus tingui la culpa de res, tot i que molts tarragonins ho pensin. De fet, la idea inicial, abans fins i tot de 1900, surt d’un conjunt de propietaris de finques de Reus i Riudoms.
Tres dècades després de la de l’Ebre a Tarragona, el pantà del Francolí és un nosferatu ple de pols al calaix d’algun ministeri
Ha passat mig segle des del primer projecte. Ja som al maig de 1974, i es comença a debatre el transvasament de l’Ebre. Onze quilòmetres més amunt del Francolí, durant aquella dècada es projecta el pantà del Catllar, la seva obra finalitza el 1975. El seu aspecte, avui, és lamentable, malgrat les últimes pluges. Als anys 80, l’Institut Geològic i Miner fa un treball hidrogeològic de la conca del riu i constata que la població de Tarragona ha passat dels 70.000 habitants de 1968 als 120.000 de 1980. La química és un potent imant.
Més d’un segle després de l’arribada de l’aigua de Riudecanyes a Reus, i tres dècades després de la de l’Ebre a Tarragona, el pantà del Francolí és un nosferatu ple de pols al calaix d’algun ministeri, però encara té un petit alè de vida per reaparèixer en piulades a les xarxes socials, com si no és resignés a desaparèixer.
El projecte s’ha passat un segle transitant de despatx en despatx com un vell fantasma. Ha conegut dues dictadures, una guerra i la Transició, per morir finalment en un calaix ministerial en plena democràcia. Perquè no es va fer? Tot apunta a una concatenació de fets, aquella explicació que sempre encaixa quan algú no és vol mullar. El 2025 el projecte original compleix un segle, i l’únic que ens ha deixat és un record en la veu popular de la gent de la Conca i, sobretot, la tranquil·litat dels veïns de Vilaverd.
