Fa uns dies el Diari de Tarragona em va preguntar, en el marc d’una ronda de consultes amb diferents persones representatives de la ciutat, quina nota li posaria a l’equip de Govern municipal.
Partint del que ja sabem: d’ençà que la pandèmia està entre nosaltres res és fàcil i tot és molt complicat. I del que veiem: la ciutat està en hores baixes i els projectes no ja il·lusionants, si no de futur, brillen per la seva absència, vaig optar per «enviar al setembre» a l’administració Ricomà.
No sé si encara existeix, els meus fills són grans i els néts els tinc força lluny. Però anys enrere els qui no passaven de curs, per culpa de les assignatures suspeses, tenien una última oportunitat al mes de setembre, la qual cosa volia dir que s’havien d’estar l’estiu estudiant i espavilar-se a fer allò que no havien pogut o volgut fer durant el curs.
Dies després de donar la meva ‘nota’ al Diari, resulta que ens assabentem que l’Ajuntament ha decidit deixar també per al setembre la promoció dels bons comercials. En aquest aspecte Tarragona es presenta, de nou, com un alumne poc aplicat. Mentre els veïns de Reus porten diverses edicions de reeixides i molt benvingudes, per oportunes, promocions comercials al voltant dels bons comercials. I nosaltres des de la Cambra hem impulsat accions semblants a la Bisbal, la Canonja... Resulta que a la capital ens diuen que ens podem permetre el luxe d’ajornar la iniciativa fins al setembre.
Que els comerciants no s’hi hagin girat només s’explica per la poca confiança que tenen en el fet que l’administració més propera pugui fer res per ells. I això, si és així, és molt decebedor.
Tradicionalment setembre és el mes de la sempre feixuga tornada a la feina, després de les merescudes vacances. A aquells dies cal sumar-los-hi les despeses que moltes llars han d’afrontar en matrícules i material escolar. De veritat que és el millor moment per impulsar el comerç després de més d’un any i mig de pandèmia? No han trobat cap altra data abans?
M’expliquen que això que està fent l’Ajuntament ara se n’hi diu procrastinar. O sigui, el contrari de «no deixar per demà allò que puguis fer avui».
De fet, la sensibilitat que sempre s’ha exhibit des de la plaça de la Font envers el comerç, un dels motors de la nostra economia, ha estat fluixa i sovint absent. Des d’aquestes mateixes pàgines i sempre que se’ns ha requerit, a la Cambra hem estat molt crítics en aquest aspecte, perquè sovint l’hem viscut i patit.
Ja m’agradaria que poguéssim tenir una visió més bona. Com també m’agradaria poder col·laborar obertament amb l’Ajuntament, en aquest i en molts altres assumptes, tot sumant a favor de contribuir al benestar dels tarragonins, la promoció dels nostres actius i la captació d’inversions. Però fins ara no ho hem aconseguit. Ho haurem de seguir intentant.
Cal dir que el que està passant amb el comerç ens hauria d’alertar a tots. Abans de la pandèmia ja vam denunciar que l’estat d’abandonament de la Rambla Nova, la principal arterial comercial de la ciutat, era insostenible. Amb la crisi s’ha seguit mirant cap a una altra banda i no se li ha dedicat ni l’atenció ni l’estima que es mereix.
En un món global no només estan fortament vinculades les economies, sinó que la interrelació transcendeix a totes les capes de l’economia i la societat. I arriba també al conjunt dels sectors productius. I la digitalització encara hi contribueix més.
Amb això vull dir que l’apatia per impulsar el comerç sembla que sigui marca de la casa. I és la mateixa que veiem a l’hora de fer front a reptes inajornables com la necessitat de comptar amb el POUM, captar inversions de futur com poden ser la Budellera o el projecte de Mas d’en Sordé, apostar clarament pel turisme, posar en valor el nostre patrimoni històric, cultural, gastronòmic, definir d’una vegada i per totes quin model de ciutat volem...
La culpa de tot no la té pas Barcelona, Madrid ni Brussel-les... Cal buscar-la més a prop. Amb tot, més que assenyalar culpables, que en res ens ajudaria donada la gravetat del moment, el que necessitem és no perdre més el temps i aplicar solucions. Llàstima que ara arribin les vacances. Millor deixem-ho per al setembre, no? I si pot ser, per al setembre de 2021. No fos cas...