Avui en dia, una de les grans lluites que se’ns presenten és la de com tenir cura de la nostra salut. En aquesta batalla figurada, un dels nostres més apreciats peons és la dieta, ja que juga un paper clau en el nostre organisme. La famosa frase «som el que mengem», del filòsof alemany Ludwig Feuerbach, ha estat demostrada com a certa per nombrosos estudis, així que ara ens pertoca a nosaltres buscar aliats, al voltant dels aliments, per tal de guanyar aquesta lluita.
La dieta mediterrània ha despertat interès arreu del món pels nombrosos beneficis que se li atribueixen, sobretot cardiovascularment, ja que redueix la incidència d’atacs de cor i d’ictus, i per resultar avantatjosa en la prevenció o en el cotractament de malalties cròniques, és a dir, que perduren en el temps, com ara la prevenció de l’aparició de la diabetis.
La principal raó per la qual la dieta de la nostra regió mostra aquestes propietats tan preuades és causada pels aliments que la componen, ja que són rics en compostos bioactius amb efectes beneficiosos.
Un dels grups de compostos sobre els quals s’ha especulat més, en referència a les seves accions, és el grup dels polifenols. Aquest és un grup de molècules molt variat que prové del metabolisme secundari de les plantes, per tant es troben en els derivats vegetals, des de les fruites, fruits secs, begudes com el cafè, i fins i tot el vi.
Tot i així, hi ha un aliment que té un ús molt ampli en la nostra cuina, des de ser emprat per coure aliments, fins a amanir nombrosos plats. Sí, aquest és l’oli d’oliva, el gran secret de la dieta mediterrània.
L’oli d’oliva és un líquid greixós que s’obté de la polpa i el pinyol de la fruita provinent de l’olivera (Olea europaea L.), coneguda com a oliva. La seva composició destaca pels greixos saludables i per l’alta quantitat en polifenols, els quals han estat estretament lligats a un efecte antioxidant i antiinflamatori.
Aquests dos efectes ens serveixen per poder disminuir l’estrès oxidatiu, que apareix quan el mateix organisme no pot compensar l’oxidació que es produeix, la qual és deguda als processos que ocorren a l’interior de les nostres cèl·lules i també a substàncies oxidants a les quals estem exposats dia rere dia. També ens permetrà reduir la inflamació, ja que quan es cronifica i es torna sistèmica, és a dir afecta a tot l’organisme, ens predisposarà a patir nombroses malalties, com ara la diabetis, entre d’altres
La diabetis és una malaltia metabòlica amb una gran presencia en les societats desenvolupades, ja que s’estima que uns 422 milions d’adults d’arreu del món la pateixen, i que el nombre de casos va en augment.
Els pacients amb diabetis tipus II, que és la majoritària i la qual està estretament lligada a l’obesitat i a un estil de vida sedentari, segueixen com a part del seu tractament una teràpia multimodal, i inclou un abordatge farmacològic, nutricional, educacional, d’activitat física i modificacions en l’estil de vida. Així doncs, com que la malaltia provoca problemes en el metabolisme dels hidrats de carboni, dels lípids i de les proteïnes, una bona intervenció dietètica és crucial.
L’oli d’oliva ha demostrat una reducció en el risc de patir diabetis, sobretot de la tipus II. A més, ha demostrat una reducció en els paràmetres que s’empren per diagnosticar la malaltia, com la glucosa plasmàtica en dejú, per tant, ens ajuda tant en la prevenció com en el co-tractament.
Tanmateix, l’oli d’oliva ha mostrat efectes prometedors en un model d’embrions de peix zebra que hem estudiat en el laboratori, com a insulinomimètic, és a dir, en ajudar a la incorporació de la glucosa dins de les cèl·lules. Aquest efecte va resultar ser superior en l’oli d’oliva que en varis dels seus components (polifenols) per separat, per tant, l’aliment complet resultaria més beneficiós que els suplements fets a base d’un sol polifenol.
Cal esmentar també que organismes institucionals d’arreu del món donen suport a les propietats avantatjoses de l’oli d’oliva. D’una banda, l’Autoritat Europea de Salut Alimentària (EFSA), va aprovar una declaració de propietat saludable que indica que els polifenols de l’oli d’oliva contribueixen a la protecció dels lípids de la sang respecte a l’estrès oxidatiu, amb una ingesta diària de 20 grams d’aquest oli, que equivaldria a 1 cullerada i mitja sopera. D’altra banda, l’Associació de Diabetis Americana (ADA), va recomanar la dieta mediterrània com un pla d’alimentació òptim per a pacients diabètics, pel seu contingut en polifenols, on l’oli d’oliva contribueix àmpliament.
Globalment, cal considerar que aquest aliment resulta una matriu extensa de components amb propietats altament beneficioses per a nosaltres, que podrien tenir un efecte sinèrgic entre elles, és a dir, que produeixen un efecte major junts que per separat, i que ens permet incorporar polifenols a la dieta d’una manera fàcil i pràctica en la nostra cuina.
En definitiva, si tenim en compte tot el que s’ha esmentat, veiem els nombrosos avantatges que l’oli d’oliva ens ofereix si l’afegim a la nostra dieta, per tant, aquest aliment es torna or, sobretot per prevenir i cotractar malalties cròniques, com la diabetis.
Així doncs, hem de sentir-nos orgullosos de posseir una de les armes més valuoses de la dieta, ja que aquest oli és un gran aliat en la prevenció de la nostra salut.
