Tot va molt bé, senyora baronessa, tot va molt bé, canta va la Trinca. I tot va sobre el que estava previst. Llei d’amnistia aprovada al Congrés dels diputats, en un moviment històric i sense que ni passés una hora els fiscals del Suprem ja han deixat clar que l’amnistia no ha d’arribar ni per Carles Puigdemont, ni per Oriol Junqueras, ni Jordi Turull, Raül Romeva, Toni Comin, Dolors Bassa o Lluís Puig, perquè els veuen implicats en el que consideren delictes de malversació. Són els fiscals del judici de l’1-O: Javier Zaragoza Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, que li han comunicat al seu cap, al Fiscal general de l’estat Álvaro García Ortiz. I en contra del que diu el text legal aprovat ahir, els fiscals tampoc volen que decaiguin les mesures cautelars que pesen sobre Puigdemont, Comin, i Puig.
I a més segons els anuncis previs, les comunitats autònomes del PP, amb Isabel Díaz Ayuso al capdavant presentaran els recursos en contra al Tribunal Constitucional.
I per si algú va especialment perdut, entre els jutges que han de resoldre cada cas, ja tenen una guia per fer-hi front, tirar-la enrere i plantejar dubtes a Europa.
I sí, els moviments per alterar aquesta fita que és la llei d’amnistia, són els previsibles des de la perspectiva de qui avala que es pegui a cops de porra qui vota, que s’espií, que hi hagi infiltrats, guerra bruta, mentides, repressió econòmica, espoli i menysteniment continuat per un projecte d’essència democràtica.
És històric perquè els partits independentistes ERC i Junts han acabat fent amb els Comuns de facilitadors, que el PSOE acabés abonant la tesi de l’amnistia, i que la necessitat dels seus vots al Congrés, acabés convencent Pedro Sánchez, que si vol ser president havia de donar llum verda a aquesta llei, que ve a dir que votar i promoure el vot no és un delicte, tal com els diferents tribunals europeus li han anat dient als seus col·legues espanyols. La promesa de la reconciliació, de la normalitat, de recuperar la política té en l’amnistia una eina clau, fonamental, però és clar que tota la posició de PP, Vox i les escorrialles de Cs, fan d’aquesta eina l’esca de la seva foguera, per llençar-hi socialistes i sumar, i de retruc tots els independentistes.
Punt final, punt de trobada, punt d’inici, punts suspensius, què acabarà sent aquesta llei, que tindrà pel davant un camí costerut d’aplicació?
La llei ha acabat coincidint amb la campanya de les europees? Com ho ha fet el reconeixement del govern Sánchez de l’estat palestí, que veu el dret d’autodeterminació en funció dels interessos, com ho ha fet l’enganxada amb Milei, o la visita de Zelensky.
Aquests tres últims moments projecten un Sánchez de mirada internacional, que li encaixa de ple en unes eleccions com les del 9 de juny, si a més les planteja per aturar l’augment de l’extrema dreta.
El PP transfereix el cartutx de l’amnistia als jutges, tothora que encén un altre foc, el de Begoña Gómez. La clau europea es transforma en aquest cas cap a la guerra de desgast interior.
I els partits independentistes, que encara han de resoldre què fan amb la investidura, no aclariran fins al dia 10 si tenen intenció clara de facilitar la investidura de Salvador Illa, la de Carles Puigdemont, o la d’anar a una repetició electoral a l’octubre.
Qui sap si en aquest cas Pedro Sánchez també s’animarà a fer-hi coincidir unes generals.
Potser la senyora baronessa de la cançó de la Trinca ho té al cap.
Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’) i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.
