Els infants i joves són el futur de la nostra societat i en ells projectem tot allò que voldríem veure en un món millor. Però massa sovint les accions i les polítiques no acompanyen aquesta voluntat i tot plegat queda només en una declaració d’intencions.
Avui es commemora el Dia Internacional de la Infància, una diada que recorda quelcom tan bàsic com que els infants tenen drets que, com a societat, cal que fem complir. I un any més hem de denunciar que cada dia milions d’infants i joves sobreviuen arreu del món en situacions en què no es tenen en compte els seus drets ni la seva condició. A casa nostra podria semblar que la situació és molt diferent, però sovint els nostres infants no tenen garantits drets fonamentals com el dret a l’educació, a una alimentació saludable, el dret a jugar o a la participació.
Aquest 20 de novembre de 2020, el vivim en un context extraordinari, enmig d’una pandèmia que ha agreujat la situació dels més fràgils i, per tant, de la infància. Milers de famílies i infants en situació vulnerable han vist com s’han precaritzat encara més les seves condicions de vida: pèrdua o empitjorament de les condicions laborals dels pares i mares que ha ocasionat una davallada dels ingressos per cobrir les necessitats diàries d’higiene i alimentació; manca de recursos materials, informàtics o de connectivitat per atendre les necessitats educatives; problemes de convivència familiar causats pel període de confinament en habitatges sovint molt reduïts o compartits; increment dels casos de salut mental infantil…
D’altra banda, la gestió que com a societat hem fet de la pandèmia no ha tingut precisament en compte els drets dels infants i joves. Els mesos de pandèmia ens han situat a tots en la incertesa i ens han obligat a modificar hàbits, però en el cas dels joves, les successives restriccions han limitat aspectes imprescindibles per al seu bon desenvolupament personal com les relacions socials o l’educació. Se’ls ha assenyalat injustament com un col·lectiu poc responsable i s’han pres mesures que els han deixat més limitats i apartats que a la resta de la població i, el que és pitjor, no se’ls ha escoltat. És necessari que reflexionem sobre això com a societat i els ajudem a afrontar aquesta nova etapa, afavorint iniciatives i espais per escoltar-los i tenir-los en compte.
Pel que fa als infants, també s’han pres mesures que no han tingut en compte les seves necessitats, i de fet, en ocasions els seus drets encara han resultat més vulnerats ja que han estat el principal focus de les restriccions: les escoles van ser el primer que es va tancar, els infants van ser els darrers en poder sortir al carrer i jugar i els parcs es van clausurar abans que altres espais socials d’adults. No s’ha respectat el seu dret al lleure i, en el cas dels infants en situació de vulnerabilitat, s’ha conculcat el seu dret d’accés a l’educació. Mentre alguns infants i joves han disposat de mitjans informàtics i de connectivitat i de suport que els han permès continuar virtualment amb l’educació i amb les seves relacions, d’altres se n’han quedat al marge i no han pogut seguir de manera regular les classes i les activitats ni continuar relacionant-se amb els seus iguals. Això ha fet augmentar la bretxa social tot i que les entitats socials hem fet un esforç per dotar a les famílies de mitjans com ordinadors que han permès que molts alumnes puguin continuar escolaritzats aquests mesos. Cal reconèixer la voluntat i l’esforç de l’Administració i de les entitats per mantenir recursos destinats a la infància en aquests mesos complexes. Des de la Fundació Pere Tarrés hem continuat acompanyant els infants i les seves famílies en els nostres centres socioeducatius i hem mantingut els projectes destinats a infants i joves en situació de vulnerabilitat, de manera presencial o, quan no s’ha pogut, fent un seguiment telemàtic i telefònic. A l’estiu vam portar a terme els casals d’estiu que van suposar un repte perquè les entitats de lleure vam ser les primeres a reprendre l’activitat i posar en marxa les mesures sanitàries i organitzatives que després s’han aplicat a les escoles. En l’àmbit educatiu, ens vam veure abocats a programar activitats de lleure sense abraçades, sense contacte, sense compartir materials, sense apropar-nos i amb molts protocols i distàncies. I el resultat va ser molt satisfactori perquè vam aconseguir mantenir la seguretat i continuar oferint lleure i diversió. Actualment escoles i projectes socials, educatius i de lleure continuem treballant al costat d’infants i joves, tot i les dificultats a què ens enfrontem diàriament.
Però falta molt. Llevat excepcions concretes, la política, els governs, les administracions no actuen de manera contundent per protegir la baula més feble i important del sistema. Calen accions per revertir definitivament aquesta situació i una veritable voluntat per posar els infants en el centre de qualsevol política. Només amb l’esforç de tots podrem assegurar els drets dels infants i joves i donar-los els recursos i confiança que necessiten per construir un futur millor.
Montse Vall: Directora de la delegació de la Fundació Pere Tarrés a Tarragona. És llicenciada en Pedagogia i va fer un postgrau en Recursos Humans. Fa 20 anys que treballa en projectes socials.
