Si vols emocions fortes, enamora’t

El límit admissible de soroll és de 65 decibels. Per sota d’aquesta xifra, dues persones a un metre de distància poden parlar i entendre’s sense aixecar la veu. Si el brogit ambiental supera els 65 dBA, has de començar a cridar perquè t’escoltin. Per tant, t’irrita. El nivell sonor del trànsit sempre està per sobre dels 65 dBA. Per tant, t’irrita, sí, i també t’impedeix de fer servir l’espai públic. Si la ciutat és la casa dels ciutadans, però, alguna cosa no quadra, perquè ciutadà és, justament, qui pot utilitzar l’espai públic. Un espai dreçat per arribar al bar, la botiga o el pàrquing... no és un espai públic. És un espai urbanitzat on no passa res. En una ciutat de ciutadans, l’espai públic permet incorporar activitats com l’intercanvi, la conversa, l’esbarjo, la cultura, l’expressió popular... a més del mer desplaçament. Si a la ciutat gairebé no podem fer res més que desplaçar-nos-hi, el màxim a què hom pot aspirar és a ser un vianant. Un flâneur, si et vols fer el poeta. El soroll era un dels debats d’aquest dimecres al Matí de Catalunya Ràdio. L’Itziar González, arquitecta, activista i exregidora de Barcelona, ha reivindicat que l’espai públic és també l’espai públic sonor. També ha afegit que darrere el volum fora mesura dels concerts «hi ha la voluntat de portar-nos al consum d’alcohol, drogues, cha-cha-cha». I ha reblat: «Si vols emocions fortes, enamora’t». Bé.