M’han dit naïf i frívol perquè dimarts passat vaig escriure aquí que Trump 2.0 serà un festival de confusions i que el seu llegat polític serà insubstancial i buit. Es veu que no he entès la magnitud del drama. Certament, aquest segon mandat fa por i angoixa. Ha convertit el Partit Republicà en la seva claca, amb el Congrés sota control, cosa que li garanteix zero preocupacions per un altre impeachment. A més, ja no es pot tornar a presentar a unes altres eleccions presidencials, com vam dir a la portada del mateix dimarts: Comencen els quatre últims anys de Trump.
Com primer mandat va ser un frenesí de nomenaments judicials, ara gaudeix d’uns tribunals més favorables: ja s’ha escapat de dues imputacions federals com qui evita pagar el parquímetre. Ha sobreviscut a un intent d’assassinat i pensa que disposa de protecció sobrenatural. Per acabar-ho d’adobar, els sis magistrats conservadors del Tribunal Suprem van decidir l’estiu passat que els presidents mereixen una immunitat constitucional àmplia i generosa.
És com regalar-li un passi VIP per fer el que vulgui. Així que aquí el tenim: signant indults pels assaltants del Capitoli i prenent decisions que, sorprenentment, tenen un mínim de fons legal, no fos cas que li tombessin tot com la primera vegada. Trump actua ara sense límits ni frens. És el còctel perfecte perquè el seu mandat acabi sent... un gran no res. Doncs això.