L’ampliació de l’aeroport de Barcelona que el nou govern vol desbloquejar tindrà un impacte directe sobre el futur dels aeroports de Reus i Girona. Fa més de quinze anys les terminals de Barcelona eren un primer coll d’ampolla, va ser llavors quan Ryanair i altres companyies low cost van buscar aeroports secundaris i es van obrir dotzenes de nous vols des de Reus i Girona a tantes ciutats espanyoles i europees. Quan l’any 2009 l’aeroport de Barcelona va inaugurar la nova terminal T1, allò es va començar a acabar. La T2, la terminal vella, es va dedicar al low cost i Reus i Girona van perdre bona part de l’atractiu. Ara, quan les pistes fan de nou coll d’ampolla, la disjuntiva és la mateixa: ampliar Barcelona o tornar a comptar amb Reus i Girona per construir un sistema català d’aeroports.
El món ha canviat en quinze anys i la relació de Barcelona amb el turisme no és la mateixa. Avui la ciutat pateix un excés de visitants i moure el low cost a Reus i Girona és més una oportunitat que una amenaça. L’aeroport de Barcelona ha de dedicar la seva capacitat a companyies capaces d’oferir connexions, les que utilitza el turisme de valor afegit i els viatges d’empresa, i deixar de donar facilitats als passatgers del baix cost. Qui vulgui volar barat a Barcelona ha de poder-ho fer aterrant al nord o al sud de la ciutat, però no a quinze quilòmetres escassos de la plaça Catalunya.
A Reus i Girona els vols sobrers de Barcelona hi tindrien un impacte deu cops més positiu que a l’aeroport que Madrid va batejar com Josep Tarradellas. Generarien ocupació, nous enllaços amb Europa que obririen oportunitats econòmiques i un millor accés per al turisme que busca les costes Brava i Daurada. Girona se’n beneficiaria més, per situació geogràfica i per l’oferta d’alta velocitat, però a Reus l’aposta reforçaria la construcció d’una connexió ferroviària que, ara sí, sembla possible i a tocar.
Un sistema aeroportuari català tindria sentit, pel país i per Barcelona, però és un pur fer volar coloms perquè el gestor és AENA i l’Estat rebutja la idea per partida doble: per sistema i per català. AENA no pensa en clau de xarxa, sinó en clau de concentració i grans aeroports. Inversions més i més grans a Madrid i Barcelona, sobretot a Madrid, i cap sinergia amb els aeroports regionals. Les institucions catalanes, de la Generalitat als ajuntaments, hi tenen poc a dir. Bloquejar l’ampliació de Barcelona era una palanca, una mesura de pressió delicada que podia afavorir un canvi de model, però tot indica que la nova Generalitat socialista ja ha decidit una altra cosa.
Si l’ampliació de Barcelona bloqueja un possible salt endavant de l’aeroport de Reus en el mercat de passatgers, l’alternativa per poder aprofitar el potencial d’una infraestructura com aquesta seria el sector aeronàutic i les múltiples alternatives que ofereix. L’escola universitària de pilots (CESDA), l’empresa Airmed de fotografia aèria, l’Aeroclub, Rosique Aircraft o l’acadèmia de tripulants de cabina OnAir en són exemples. El camí és aquest, però topa de nou amb el desinterès d’AENA, que pensa exclusivament en el turisme i ho veu tot com una nosa. AENA ja va ofegar fa pocs anys l’activitat empresarial de l’aeròdrom de Sabadell per pura deixadesa i a Reus podria passar el mateix.
Que l’Aeroclub de Reus plantegi la construcció d’un nou aeròdrom a la Conca de Barberà per poder créixer sense el control i els entrebancs d’AENA és una bona notícia. Un bon projecte i una oportunitat regional que caldria fer realitat.
