L’administració pública té per objecte prestar serveis públics adreçats als ciutadans per facilitar i millorar, les seves condicions de vida, així com contribuir a assolir una societat millor. Sota aquestes premisses, és l’administració qui ha d’estar al servei dels ciutadans, i no com a vegades sembla, l’administrat al servei de la mateixa administració o els seus empleats. Si analitzem, encara avui, alguns dels procediments o sol·licituds per interaccionar amb l’administració, podem concloure que queda molta feina per fer, malgrat els progressos al llarg dels darrers anys. L’administració que ens descrivia Mariano José de Larra en el seu famós article Vuelva usted mañana del 1883, i que encara avui, en alguna experiència personal tots tenim al cap, afortunadament ha anat evolucionant. Amb l’esforç de molts servidors públics, l’administració s’han adaptat als nous temps, encara, que com explicava, queda molt camp per recórrer, i des de la societat civil hem de ser exigents.
En aquest article no parlaré amb detall, ho faré en d’altres, de la tan necessària simplificació administrativa i reducció de la burocràcia que reiteradament, i des de diferents àmbits, se’ls demanda als governs, i ara especialment al nou Govern de la Generalitat. Reflexionaré d’un aspecte més senzill, com és la documentació que ens requereix la mateixa administració quan interaccionem amb ella.
En l’era de les noves tecnologies, del Big Data, i de la intel·ligència artificial, és inexplicable com encara avui, l’administració en molts de tràmits ens requereix, per comoditat, per inèrcia o per desídia, una sèrie de documentació que té al seu abast. Cal preguntar-se si té sentit que per algunes sol·licituds, o procediments (també telemàtics) l’administració ens demani, còpia del DNI o NIF, o dels poders en cas de societats o entitats, o un certificat d’alta al cens fiscal, o el que és pitjor, certificats d’estar al corrent de pagament de les obligacions tributàries o de la seguretat social, amb la mateixa administració. És a dir, l’administració pública, ens arriba a demanar un certificat emès per la mateixa administració pública on consti que no tenim deutes amb l’administració pública. No serà més fàcil, més eficient, i estalviarà feina a tothom que, mitjançant procediments automatitzats el mateix sector públic, comprovi a les seves bases de dades, com quan fa quan li convé, totes aquestes dades? Ens estalviaríem, primer que l’administració de torn, m’ho demani, segon que jo li demani el certificat, tercer que l’administració emeti el certificat, quart que l’administració m’envií el certificat, i cinquè i últim que l’administrat li faci arribar a l’administració el certificat que ella mateixa ha emès. En l’àmbit privat aquests aspectes estan resolts de fa temps, quan una persona va a una entitat financera a demanar un crèdit, el banc no li demana un certificat d’estar al corrent de pagament amb l’entitat, ni amb altres, ni tampoc quins deutes té, és una informació que té disponible, i ja fa les necessàries comprovacions pel seu propi interès.
Totes aquestes dades, i el seu accés, avui estan a l’abast, i si cal fer en algun cas alguna petita modificació legislativa per facilitar-ho, que es faci. Amb el consentiment previ del mateix administrat, tota la informació ha d’estar a l’abast i accessible a tots els nivells del sector públic, i aquesta informació no se li ha de requerir reiteradament al ciutadà, que li aporti.
Recordem, l’obligació és que l’administració estigui al servei de l’administrat i no a la inversa. Aquest principi ha estat fonamental sempre, però avui en dia, amb els mitjans tecnològics disponibles no té sentit que no s’implementi ràpidament. Els ciutadans tenim l’obligació, i ho hem de fer, mitjançant els tributs, de finançar l’administració pública, però tenim el dret i l’obligació a ser exigents perquè el sector públic sigui eficient, estigui al nostre servei i al servei de la comunitat.
