El Museu d’Art i Història de Reus, ubicat a la plaça de la Llibertat, canviarà d’aspecte abans del 2026. Una inversió de 2,2 milions d’euros obrirà l’edifici al carrer, el dotarà de pantalles i elements interactius i li donarà, en general, un «aire més modern i neutre, del segle XXI». Però, a més del continent, també es renovarà el contingut.
En la reinauguració, l’equipament exhibirà unes 300 peces, una mica menys del doble de les que s’hi veien fins ara, amb algunes novetats: es mostrarà, per exemple, una selecció de documents i obres de Gaudí que aniran rotant i que, tot i que ja eren conegudes, es reuniran per primera vegada en un mateix temps i espai. Els relats es reformularan.
«La idea és que tot plegat no sigui un final, sinó punt de partida on el que s’ensenyi haurà d’anar evolucionant», explica el director del Museu de Reus, Marc Ferran. En total, hi haurà set sales, a banda del vestíbul, i totes elles tindran entitat pròpia.
Entrant a l’esquerra, la sala 1, Festa i celebració –l’anterior Ara toca Festa!–,«canvia de premissa. Bona part de les peces són les mateixes, però n’afegim de noves i expliquem d’on prové el model de festa que tenim». L’espai acollirà els Gegants i la Mulassa, plafons amb fotografies i una projecció d’imatges. Però també hi haurà referències als gremis, que «organitzaven la vida laboral, la social i la festiva» i a les músiques i les comparses, així com vitrines per col·locar als capgrossos.
La sala 2, a la zona central del Museu i on ara hi havia el muntatge Coses de Reus, rebrà el nom de La capital del sud i abordarà la història de Reus «des de l’aiguardent al tèxtil, el procés de desmantellament dels gremis, la proletarització i el xoc polític i social que això implica, passant d’un segle XVIII més o menys calmat a un segle XIX molt convuls», detalla Ferran. La sala s’estructurarà en tres apartats: revolució agrícola, revolució industrial i consolidació de la burgesia. El recorregut es plantejarà en cronologia inversa.
L’agricultura, que «té un paper important en el creixement de Reus», coparà la sala 3, Camp i ciutat, amb elements singulars que ja hi havia, com les premses, els molins i el paviment de gres tradicional. Els objectes els contemplaran els visitants a través d’un sistema de balcó –la sala es troba lleugerament enfonsada respecte a la resta– que salvarà el desnivell, i es passarà un audiovisual en una pantalla de gran format que els explicarà un per un. «Des del balcó elevat es podrà fer una molt bona lectura», apunta Ferran.
Però, si s’ha de triar un àmbit estrella al Museu d’Art i Història, probablement aquest sigui la sala 4, que es dirà Geni i creació i que «serà, d’alguna manera, la continuïtat del que teníem, Reus i els seus artistes».
Allà s’observaran obres cèlebres com el Nen a Portici de Marià Fortuny –i potser «algun retrat de primera època que fa temps que no surt»– o l’aquarel·la Núvia de Josep Tapiró, així com peces de Baldomer Galofre, Domènec Soberano, Josep Llovera, Hortensi Güell –a qui «el suïcidi als 23 anys va donar una aurèola mítica en els sectors culturals»–, Joan Rebull o Joaquim Mir.
Una vitrina recollirà manuscrits, esbossos i quaderns d’Antoni Gaudí. Són «els pocs materials que es conserven d’ell aquí, que demanen molta cura i descans perquè són de paper i no formaran una exposició permanent, sinó que aniran renovant-se. Se’n podien veure facsímils al Gaudí Centre i, tot i que han sortit en exposicions, estaven emmagatzemats i ara ensenyarem sempre els originals, rotant-los per tal de controlar-ne correctament la conservació».
«Introduïm la col·lecció d’art dins del context històric. Les obres de Fortuny no ens serveixen per explicar la seva evolució artística, però sí com Fortuny es relaciona amb la ciutat», especifica el director del Museu de Reus.Geni i creació parla de «l’inici de grans noms artístics de la ciutat» i «té com a pal de paller principal el modernisme, que trenca amb el gust conservador que hi havia en la societat del moment».
El darrer àmbit abans de pujar a la planta superior és la Sala Retaules, amb dos retaules enfrontats, un sobre el treball i un altre sobre les creences. I, com que existien quatre peces del retaule de la Prioral de Sant Pere de gran alçada, s’aprofitarà l’escala que va cap al pis de dalt per col·locar-les.
Un cop a dalt, s’obriran les dues últimes sales: la 5, Patrimoni en perill, i la 6, Col·lecciónisme i salvaguarda. Allà, s’ha resolt la relació de «la nostra col·lecció d’art antic lligat geogràficament al territori, fruit de la recollida de peces durant la Guerra Civil en l’aspecte de la protecció del patrimoni» i «la col·lecció que va donar el prohom de la ciutat Antoni Pedrol Rius».
«Serà una transformació radical»
Al nou Museu d’Art i Història, els canvis seran «molt radicals a nivell físic. No s’acabarà reconeixent el d’ara amb el que resultarà», valora Ferran, incloent-hi algunes singularitats. L’edifici tindrà sempre la porta oberta i, per això, s’ha previst «un sistema de paret transparent per evitar l’efecte del vent que sovint ve de la plaça».
A dins, «la millora estètica també serà molt rellevant. L’espai es posarà a l’altura de les col·leccions. I hi haurà a la vista unes 300 peces, una part petita de les 15.000 que tenim. Són més de les que hi havia, sense arribar al doble». La part digital «ha d’ajudar al relat» i hi haurà almenys dos videowalls: seran L’esperit de l’art i El motor de la història. La remodelació arrencarà abans que s’acabi l’hivern i ha de quedar enllestida durant el 2025.
«No és un punt final, sinó un inici»
Les peces que s’exhibiran al Museu d’Art i Història «no seran sempre les mateixes», tal com indica el director del Museu de Reus, Marc Ferran. I és que «hi haurà un muntatge museogràfic prou flexible. En tres o quatre anys, segurament ha d’haver canviat alguna cosa. El que ens interessa és que tot vagi evolucionant».
«Veurem quines peces són més potents, quines no tant, què hi falta, si sobra alguna cosa... Serà a partir de l’endemà de la inauguració que ja podrem començar a mirar com funciona», afegeix. Ferran insisteix en una idea: «La reforma del Museu d’Art i Història no serà un punt final, sinó justament un inici per tal d’anar més enllà». «Encara hi ha moltes qüestions que ens queden per explicar. Entre elles, la ciutat actual», apunta. Aquest és l’objectiu que perseguirà, en el futur, l’equipament.