La Tabacalera és al capdamunt de la llista de deures pendents de Tarragona. Un gran espai monumental, a tocar del centre ciutat, que ha de ser una palanca d’oportunitat per la ciutat. La Tabacalera és la medalla d’or d’un podi amb dues joies més: el Banc d’Espanya, milers de metres quadrats al mig de la Rambla Nova, i la Savinosa, un complexe incomprensiblement abandonat en un entorn de somni a primera línia de mar. Luxes i passius de la capitalitat provincial.
El podi és evident, però la llista d’espais d’oportunitat, carregats de potencial i sempre en espera, és molt més llarga. La presó seria la següent de la llista, però n’hi ha més. El Polígon Francolí, terrenys industrials a l’altra banda del riu que aviat haurien de ser ciutat, n’és un de menys evident i conegut. La Laboral, edificis i hectàrees mig oblidats, també ho és. Els espais d’oportunitat són indrets amb un enorme potencial transformador perquè tenen el potencial d’atreure institucions, projectes i inversions que difícilment arribarien a la regió sense l’atractiu que ofereixen.
Els terrenys que han (havien?) d’acollir el projecte Hard Rock són un bon exemple d’espai d’oportunitat en clau metropolitana i regional. La disponibilitat de centenars d’hectàrees a la costa mediterrània, en mans d’un únic propietari, a tocar d’una àrea urbana, amb bones infraestructures i atractiu turístic, és molt escassa. Són una palanca per atreure grans projectes tractors que i consolidin la Costa Daurada. Amb Hard Rock o sense.
És urgent aturar la resignació i superar l’abandonament d’aquests i d’espais d’oportunitat. És un imperatiu urgent de les ciutats de la Catalunya Sud.
Amb menys visibilitat, però les mateixes oportunitats perdudes, Reus també té la seva llista d’espais pendents d’impuls i revitalització. El Vapor Vell té 4.000 m2 i la nova Escola d’Oficis només n’ocuparà uns centenars. El Vapor Nou encara acull la Facultat de Medicina, però un dia o altre caldrà moure-la al Campus Bellissens i trobar-li un nou ús. L’antic hospital, just a tocar, fa més d’una dècada que malviu en una ocupació feta de pedaços i té, per la seva situació, el potencial per a ser molt més.
Més enllà del centre, el gran espai d’oportunitat pendent de consolidació a la ciutat de Reus és el Tecnoparc. S’ha aconseguit omplir dos grans edificis amb un grup potentíssim d’empreses tecnològiques, però aviat farà quinze anys que no s’hi construeixen noves oficines i el projecte necessita amb urgència un nou impuls. El talent que ja hi ha hauria de ser l’esquer per atreure’n de nou, però caldran metres quadrats per acollir-lo.
És urgent aturar la resignació i superar l’abandonament d’aquests i d’altres espais d’oportunitat. Aconseguir-ho és un imperatiu urgent de les ciutats de la Catalunya Sud. Cada nou mandat dels seus alcaldes i alcaldesses hauria de resoldre i posar en valor com a mínim un d’aquests espais.
Cinc idees per aconseguir-ho: 1) Anar més enllà del municipi per buscar suport a la Generalitat, l’Estat i els fons europeus. 2) Posar en joc tots els espais del catàleg per permetre caramboles, cessions i jugades múltiples que facilitin solucions en paral·lel. 3) Obrir-se sense por al sector privat per trobar idees, socis i capital que superin les limitacions del sector públic. 4) Prioritzar projectes productius que generin ocupació, riquesa i valor afegit. 5) Pensar projectes metropolitans en clau regional. Des d’una ciutat emergent que és la segona del país per una regió d’influència que arriba al milió d’habitants.
Els espais d’oportunitat són palanques de futur que cal activar i aprofitar. Ja han esperat massa.
