Paral·lelament, l’esperpèntica tocata i fuga de Puigdemont representa la seva liquidació com a esperança de l’independentisme. Per ratificar aquest argument, Claudi Pérez cita a El País una reflexió del periodista Manuel Chavez Nogales, mort a l’exili i enterrat en una tomba sense data ni nom en un cementiri de Londres.
En complir-se els 80 anys de la mort del periodista sevillà, van voler recuperar la dignitat de la tomba, però la família s’hi va negar. Si no es va deixar utilitzar pels polítics en vida, tampoc ho hagués permès en la mort, van argumentar.
La investidura del socialista Salvador Illa com a 133è president de la Generalitat significa, per a molts analistes, la mort del procés
I així segueix la seva sepultura anònima en el cementiri de North Shenn. Va escriure Chavez Nogales: «Catalunya tiene una virtud imponderable: la de convertir a sus revolucionarios en puros símbolos, ya que no puede hacer de ellos perfectos estadistas». Després de l’episodi escapista, Puigdemont no només ha perdut l’esperança de ser un estadista. També ha liquidat el paper de símbol. Són males èpoques per a l’independentisme. Els seus principals partits estan sense estadistes, sense líders i sense símbols.
