M’ha colpit de manera especial l’esbrancada funesta que ha patit l’arbre, conegut també com el Pi Gros o Pi del Fernando, perquè feia només unes setmanes que hi vam passar en una de les nostres caminades. Ens vam fer les fotos de costum i ens vam abraçar a l’immens tronc de quatre metres i mig de perímetre, un dels més gruixuts de Catalunya. Abraçar els arbres és molt beneficiós.
L’arboroteràpia o shrin-yoku en japonès, ajuda a alleugerir l’ansietat, millora la concentració, ajuda a fer la digestió, reforça el sistema immunitari, activa la circulació de la sang, enforteix el tracte urinari, és eficaç pels que pateixen asma i bronquitis crònica i activa tots els processos de recuperació del cos. Un arbre et pot salvar la vida i tot, com li va passar al Fernando, un pastor del poble que va trobar refugi sota les immenses branques del Pi Gros durant una terrible tempesta.
Les ventades del cap de setmana van fer caure el centenari Pi de les Planes, l’arbre monumental catalogat de l’Aleixar
D’aquí ve que se’n digui Pi del Fernando. He de dir que vaig trobar el Pi Gros fotudet. Es notava que havien fet una intervenció per mirar d’equilibrar la brancada. Els arbres, com les persones, quan es fan grans es van torçant. Els gaire vint metres d’alçada del Pi Gros complicaven mantenir la verticalitat. L’Aleixar vol conservar el record d’un arbre que ha estat un símbol del poble.
L’alcalde, Josep Biosca, ha dit que miraran de conservar la base del tronc, al redòs del qual crear un espai per conèixer la història i les llegendes del Pi Gros. Exemplar. Si plores per la mort d’un arbre, que les teves llàgrimes reguin la plantada d’un altre.
