Sense haver-ho planificat ni previst, hem trobat Pepe, l’amo del Tira do Cordel, el restaurant de Fisterra que ens havien recomanat i al qual Josep Maria Espinàs dedica un capítol del seu llibre sobre Galícia. Pepe explica com saber si un peix és fresc. «Ha de morir a la barca i no a l’aigua». Espinàs no va dir que era escriptor i segurament poc es podia pensar Pepe que la seva conversa sortiria recollida en un llibre. Jo tampoc li vaig dir a Pepe que sóc periodista. Li vaig preguntar què volia dir Tira do Cordel, el nom del restaurant, una qüestió que estranyament no explica Espinàs.
Hem resseguit els escenaris que va recórrer Josep Maria Espinàs en el seu llibre ‘A peu per la Costa da Morte’
A Galícia, moltes cases tenen la porta dividida en dos bats. La part superior disposa d’una corda que serveix per estirar i tancar la porta del tot. El dia que vam anar al Tira do Cordel estava tancat al públic, però Pepe ens va atendre amablement. Va agafar el telèfon i va trucar al seu fill que regenta O Trebón, un altre restaurant proper. O Trebón vol dir tronada, tormenta elèctrica. «¿Tienes mesa para cuatro catalanes?», va ordenar més que no pas preguntar Pepe. Com és preceptiu a la platja de Langosteira ens vam cruspir un llobarro ideal per deixar el cos i l’ànima a punt per contemplar la fi del món.
Els romans van consirar que en aquest cap de la costa gallega s’acabava la terra, i per això li van posar el nom de Finis Terrae. Els pelegrins s’hi acosten per visitar, després de la tomba de l’apòstol, la tomba del Sol. Contemplar el capvespre des del far de Fisterra és, en paraules d’Espinàs, «acostar-se als límits del Més Enllà».
