Tornada a l’escola i barreja d’emocions

Aquelles tornades a l’escola. Recordo que em posava nerviosa. M’arribaven els llibres i m’ho passava bé dedicant-hi llargues estones, fullejant, llegint, aprenent alguna cosa curiosa. Olorant les pàgines. Aquelles ganes i no ganes alhora. Ganes que acabés l’estiu per conèixer els reptes del nou curs, i ganes que l’estiu no acabés mai: la vida de poble, de piscina, de carrer, de gelats i de nits de fresca és difícil de deixar enrere. Després, preparàvem aquella motxilla que pesava tant. Nova, a poder ser, amb els utensilis ben escollits segons l’afició que tenia en aquell moment. Nervis de nou i retrobaments. Llavors, els amics no ens vèiem a l’estiu. O coincidíem ben pocs. I ara, anys i anys després, ho torno a reviure d’una altra manera. Preparar motxilles de nou i deixar-les al rebedor. No ens deixem res. Aquells plors que et trenquen el cor. Però alhora aquell convenciment que el nen estarà bé, que aprendrà i que jugarà amb els seus amics. Ell encara no es posa nerviós. Només té dos anys. Les emocions exploten intensament i de manera diferent. Però ja hi és, el seu segon curs ja fa uns dies que roda. Té una llarga llista de tornades a l’escola pel davant. Cada etapa és diferent i cada persona és diferent, però el que està clar és que per a ells, aquest pas és important. I això et fa reviure aquella barreja d’emocions de la infantesa, amb certa nostàlgia, la veritat.