Quan guanyar-se bé la vida té càstig

Poc es parla de les penes i maldecaps dels autònoms. Qui fa menys vacances que ells? Què passa amb els seus clients si tanquen durant un mes la paradeta? Els abandonaran i se n’aniran cap a un altre proveïdor? La tarifa a pagar, més enllà dels primers mesos, és una bogeria, però aquest país no deixa prosperar la gent que s’espavila i aconsegueix guanyar-se bé la vida amb un projecte propi. És així. Ras i curt. Després de picar pedra durant anys amb uns números que és quasi impossible quadrar, en molts casos, arriba un moment en què les coses et comencen a rutllar. Els comptes surten i els esforços d’aquells anys de precarietat van donant resultats. Passes de ser un autònom a constituir una petita empresa, contractar una o dues persones i fer passes endavant. Tens una gestoria de confiança i fas els papers que toca. Vas presentant l’IVA i ho tens tot endreçat. Sembla que tot va funcionant. Però llavors entres en un bucle de terror. Arriben unes cartes amb el segell d’Hisenda, que ha decidit analitzar cada coma dels teus comptes. Es mira amb lupa totes les teves factures. I decideix, sempre, trobar aquella cosa per reclamar. Tot sigui per sancionar un autònom que l’únic que ha fet és intentar fer rodar l’economia d’aquest país. Intentar guanyar-se la vida dignement. I quan comença a fer-ho, Hisenda opta per posar-hi la banya i buscar tres peus al gat. Ho sento, però és una vergonya.