La Generalitat ha demanat dos anys més de paciència als usuaris del servei ferroviari de Renfe. Dos anys! Segons la consellera Sílvia Paneque, aquest termini és necessari per executar les inversions previstes i millorar la infraestructura, que actualment es veu afectada per la manca d’inversions històriques, per un servei deficient i per incidències que s’han convertit en rutina. Els passatgers hauran de seguir suportant les conseqüències de l’estat actual del servei fins que aquestes millores siguin una realitat, i mentre això passa, el govern continua apostant per millorar la informació i l’atenció als usuaris. No sé si són conscients que la paciència ja quasi s’ha esgotat. Perquè la cosa no ha començat ara. El caos en el servei ferroviari de casa nostra ve de molt lluny.
Aquest escenari ha generat un cert desconcert i frustració entre la ciutadania, que es veu atrapada entre el desgavell diari dels trens i les demandes de paciència de les autoritats. En lloc de demanar disculpes i responsabilitzar-se del que sembla un problema estructural, les autoritats han optat per difuminar la qüestió amb terminis i compromisos a llarg termini. Aquest plantejament no només amplifica la sensació de desconnexió entre els responsables i els usuaris, sinó que també revela la profunditat d’un caos ferroviari que sembla més un malson burocràtic que una crisi logística.
