Autopistes saturades i accidentades

Fa uns dies que no sento altra cosa. Entre l’actualitat i les grans notícies, hi ha un mantra que continua ben viu. De sobte, ens assabentem que hi ha un altre camió bolcat de matinada i que provoca talls i retencions d’hores i més hores a l’autopista AP-7. L’endemà, un altre accident al tram de Freginals. I després un altre, aquest cop sense ferits, a la zona de l’Ametlla. Camions i més camions a la zona del Vendrell. I així anem passant el temps. Fa tan sols tres anys que l’AP-7 va passar a ser gratuïta. Era de justícia. Era una reivindicació que s’havia enquistat tant, que gairebé no ens ho crèiem quan ho vèiem. El desmantellament dels peatges ens va fer entendre d’una vegada per totes que sí, que aquell malson havia acabat. Però ara preocupa també l’alta sinistralitat que presenta aquesta via. Quin paper hi han de tenir els camions? Per descomptat que no en són els culpables, però sí que generen tensió a la carretera. Ens agradi o no, això és així. Em pregunto també què passarà a partir del setembre, quan ens trobarem en ple caos ferroviari i –segur– molta gent optarà per abandonar el tren i agafar novament el cotxe, circulant per unes vies que estan saturades abans d’entrar en el túnel del caos de la tardor. I si ho acabem d’arrodonir, ens hem d’anar adaptant a les zones de baixes emissions i les seves restriccions. Una barreja complicada.