Els veïns i visitants del delta de l’Ebre poden observar aquests dies un autèntic espectacle de la natura: milers de flamencs volant, reposant o alimentant-se en zones com les antigues salines de Sant Antoni, la llacuna de la Tancada o els Erms Salats, en un nombre molt més elevat de l’habitual.
Segons censos quinzenals que elabora el Parc Natural del delta de l’Ebre, aquest mes de novembre se n’han arribat a comptar 30.000, una xifra que pot ser la màxima assolida fins ara de presència d’aquesta emblemàtica espècie a la zona de la desembocadura de l’Ebre.
El cens oficial d’aus hivernants del delta de l’Ebre, que es du a terme al mes de gener, en va comptar l’any passat més de 25.000, el triple de població que es registrava fa vint anys.
Així, es confirmaria la tendència a l’alça de la colònia hivernal de l’espècie, que a la primavera i estiu hi manté una colònia reproductora menor, d’entre 6.000 i 8.000 ocells. El passat estiu, el Parc Natural va anellar uns 400 polls nascuts aquest any.
Segons detalla al Diari el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal, el flamenc no és una au amb migracions rígides i establertes, sinó que es mou d’un lloc a l’altre depenent del temps i les condicions que hi troba. Així, a delta de l’Ebre es donen els últims anys unes tardors i hiverns suaus, que podrien explicar que aquestes aus decideixin quedar-se i no migrar a d’altres punts de la Mediterrània on hi tenen també colònies importants.
En aquest sentit, les recents danes no han afectat la població de flamencs del Delta, però sí que van provocar desorientacions puntuals en alguns exemplars, com és el cas del que es va trobar ferit i va ser rescatat pel Seprona de la Guàrdia Civil a l’autopista AP-7 a Freginals (a l’interior de la comarca del Montsià), a principis de novembre.
«També cal tenir en compte que la població de l’espècie està creixent de forma general al sud d’Europa i el nord d’Àfrica», comenta Vidal al Diari.
Salines
Al delta de l’Ebre, els flamencs habiten i es reprodueixen habitualment a les Salines de la Trinitat de la punta de la Banya, espai que és reserva natural parcial i té el pas restringit, però es desplacen també a d’altres zones com les antigues salines de Sant Antoni, «en especial per buscar raser i major protecció del vent i poder descansar», segons explica l’ornitòleg i director de la Fundació Salines Marines, Cristian Jensen.
En aquest sentit, el comportament del flamenc també és curiós, «ja que per la nit són mes actius i sovint aprofiten per alimentar-se, mentre que durant el dia estan agrupats descansant o dormint».
Una altra curiositat és que no es reprodueixen només a la primavera, sinó que de vegades ho intenten també a la tardor, en la majoria de casos sense èxit.
