El govern espanyol segueix endavant amb el segellament definitiu dels pous del projecte Castor. Després que el Tribunal Suprem rebutgés el contenciós administratiu presentat per l’expromotora, Escal UGS, el Ministeri per la Transició Ecològica ha fet pública l’autorització perquè Enagás ocupi terrenys públics per iniciar l’obra. Costarà prop de 70 milions d’euros i han d’acabar el desembre de 2023. Enagás haurà de netejar les restes de petroli dens trobat dins dels pous injectant-hi fluids i monitoritzant canvis de pressió que podrien provocar sismicitat.
El Servei Provincial de Costes de Castelló va publicar dimarts al BOE la sol·licitud per l’ocupació temporal de terrenys de domini públic marítim-terrestre per efectuar els treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. Amb la sentència del Suprem esvaint qualsevol possible dubte jurídic al respecte i més de dos anys després que el Consell de Ministres anunciés els treballs, Enagás es prepara, ara sí, per fer efectiu el segellament i abandonament definitius dels tretze pous. Unes tasques que es pressuposen urgents, atès que s’efectuaran amb els segells temporals instal·lats l’abril de 2016 caducats des de fa diversos anys. El programa d’execució preveu que les feines a la plataforma marina s’iniciïn a mitjan febrer d’aquest pròxim 2022, per poder finalitzar-les al desembre. En un primer moment, es preveu aïllar els pous de la formació magatzem. Enagás sosté que un cop completada aquesta operació aïllament el risc de terratrèmols «deixa d’existir».
Aquest és sense dubte d’un dels aspectes més controvertits de l’operació, sobretot després que les injeccions de gas en període de proves al magatzem provoquessin més d’un miler de sismes a partir de setembre de 2013. De fet, segons dibuixa el projecte, el que habitualment és una operació aparentment senzilla i rutinària, a la pràctica no ho serà tant. El problema, segons admet Enagás, és la presència d’un fluid «altament viscós i dens a l’interior dels pous», que obligarà a netejar-lo per garantir l’adherència del segellat de ciment.
Es tracta, amb tota probabilitat, de petroli que no va poder extreure Shell durant l’explotació del jaciment durant els anys 70 i 80 del segle passat. La seva presència a l’interior del magatzem, suposadament inadvertida per Escal UGS en el moment de dissenyar i començar a operar el projecte, podria haver condicionat decisivament el fiasco final de les injeccions.
El projecte ha previst un protocol d’actuació davant la sismicitat, elaborat per l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), que permeti «minimitzar» el risc durant les operacions de segellament i abandonament «tenint en compte també l’alarma social que es pugui suscitar».
Tot i lamentar que el cost d’aquesta obra recaurà, novament, sobre les butxaques de la ciutadania, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha celebrat l’anunci ministerial com un clau pràcticament definitiu al taüt del projecte Castor. «Ja és una bona notícia. Si després de tots aquests any aconseguim que dins del mar no és farà res, ja serà una bona cosa. I si queda tot tapat, la plataforma marina ja no serveix per a res: és un estorb i s’ha de treure», ha afirmat el portaveu de l’entitat, Evelio Monfort.
