La revisió de atermenament, que defineix la zona de domini públic marítim terrestre, manté en peu de guerra el delta de l’Ebre. Ajuntaments, comunitats de regants i pagesos no entenen que s’hagi de redefinir ara la línia de costa (l’última revisió data de fa més de 35 anys), just en el moment en què es planteja plantar cara a la regressió que pateix el Delta amb els diferents plans d’actuació de les administracions i l’aportació d’arenes per reforçar el litoral. Entre aquests hi ha el mateix Pla de Protecció del Delta que prepara el Ministeri per a la Transició Ecològica, impulsor del nou atermenament (deslinde en castellà) a través de la direcció de Costes.
Una revisió que es va plantejar després del temporal Gloria d’ara fa cinc anys, que ja hauria d’haver acabat i que l’any passat va patir un revés amb una sentència del Tribunal Suprem que anul·lava la reforma del Reglament General de Costes.
Amb tot, alguns expedients com els de l’Ampolla o Amposta ja estan tancats, però queden pendents altres com el de Deltebre, on la mesura compta amb una gran oposició i l’Ajuntament encara no ha rebut resposta a les al·legacions presentades, segons explica al Diari l’alcalde, Lluís Soler.
Segons l’administració estatal, es tracta d’adaptar la zona de domini públic marítim terrestre a la realitat del terreny. Així, la línia de costa deltaica es manté com fins ara en un 75 per cent, i la revisió incorpora al domini públic algunes zones que ja són de titularitat estatal, com ara la finca de Bombita (unes 500 hectàrees) o els filtres verds d’Illa de Mar (100 hectàrees).
Els propietaris de zones que seran domini públic passaran a ser concessionaris i podran continuar amb l’activitat que duien a terme els pròxims 75 anys, segons s’estableix a la llei. L’expropiació, amb la conseqüent indemnització, es donaria en els casos que l’Estat considere que la franja de terreny és necessària per a garantir la línia de costa, habilitant per exemple línies de dunes de protecció.
«Mancances»
Diversos ajuntaments i les dues comunitats de regants del Delta presentaran contenciosos administratius, en sentir-se perjudicats en aquesta nova delimitació. El director tècnic de la Taula de Consens pel Delta, Rafa Sánchez, explica al Diari que els estudis previs al procediment «tenien moltes mancances» i recorda que el territori aposta fermament per mantenir l’actual morfologia del Delta o fins i tot guanyar part del terreny perdut davant del mar, amb actuacions decidides de reforç del litoral amb arenes marines (mobilitzades amb dragues), «que ja du a terme l’Estat a altres zones, com València».
Pel que fa al pla de protecció pendent, Sánchez lamenta que el Delta «ha deixat de ser una prioritat per a l’executiu». «Al Mar Menor s’han invertit 580 milions i a Doñana 1.300... quants es destinaran al Delta?», es pregunta.
L’alcalde de Deltebre també insisteix que primer s’ha actuar per mantenir la morfologia actual, «i després ja revisarem l’atermenament». A més, Soler lamenta que les actuacions per fer zones d’acomodació, com les que s’estan posant a prova a la finca Bombita, «suposen acceptar una derrota amb tota regla» davant de l’avenç del mar. En aquest sentit, l’Ajuntament de Deltebre està analitzant aquesta i altres actuacions recents de Costes al seu terme.
Mocions
El Senat i el Parlament de Catalunya han aprovat mocions per aturar la revisió de l’atermenament al Delta, en què es demana escoltar el territori.
En una recent intervenció al Senat, per respondre a una pregunta del senador d’ERC Jordi Gaseni, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va assegurar que aquesta revisió és una obligació del govern, «alhora que una mesura de protecció necessària, que ens permet actuar amb determinades accions que són fonamentals per al domini públic marítim terrestre». Segons Aagesen, aquest atermenament «no afecta a les explotacions agrícoles, ja que la legislació de Costes preveu una cosa tan imporant com compensacions mitjançant concessions per mantenir els usos existents».
Per la seua banda, el senador socialista ebrenc Manel de la Vega insisteix que l’executiu l’únic que fa és donar compliment a la legislació vigent de Costes, «reformada en el seu moment pel Partit Popular».
La ministra s’ha compromès a visitar el delta de l’Ebre, en una data encara per concretar.
Nova a portació d’arenes
Per altra banda, mentre continua la tramitació administrativa del Pla de Protecció del Delta, el Ministeri per a la Transició Ecològica ja treballa en la planificació d’una nova aportació d’arenes preventiva als punts més fràgils del litoral, segons confirma al Diari el senador Manel de la Vega. Una aportació que preveu el trasllat d’uns 400.000 metres cúbics de sorra, des de les zones on s’acumula cap aquelles més sensibles que cal reforçar per prevenir la regressió, transportades per via terrestre amb camions. Serà la segona actuació preventiva a la zona, després de la que es va dur a terme fa dos anys amb una inversió de 4 milions d’euros.
