El rostre de la Txell Feixas ens ha acompanyat molts dinars i sopars. Mentre estàvem a casa tranquils, alimentant-nos en família, en una llar còmoda i on ens sentim segurs, ella ens retransmetia la realitat més sincera de l’Orient Mitjà.
La periodista catalana (Mediona, 1979) ha cobert moments tan cruents la guerra contra l’Estat Islàmic a Iraq, la tornada del règim talibà a l’Afganistan, el segrest d’Al-Qaida als voluntaris de Barcelona Acció Solidària o la recent crisi humanitària a la tanca de Ceuta.
Però a més a més, des de Beirut, Feixas mostra el dia a dia de la societat d’un «racó del món oblidat, un dels més durs» que ha trepitjat mai, «una gàbia mortal» on qui més pateix són precisament les del seu mateix sexe. «Les nenes i les dones intenten simplement existir. La majoria d’elles no tenen dret ni a trepitjar aquests viaranys si els homes no ho consideren pertinent», explica la periodista de Mediona.
Tot i aquesta sensació de claustrofòbia i d’impotència que ens acompanya pàgina rere pàgina, el llibre parla d’un petit miracle: «un projecte feminista únic perquè naixia al bell mig dels dominis del patriarcat més recalcitrant. I perquè creixia de la mà d’un pare palestí que, a través de l’esport, intentava salvar la seva filla. En Madji volia protegir la Razan dels perills d’un territori hostil amb el simple dret a existir, sobretot per a les dones».
«De la regió de l’Orient Mitjà n’he explicat massa cròniques de mort i potser menys històries de vida de les que voldria. D’aquestes darreres, la que més brilla entre tanta foscor (...) és la les nenes de l’equip de bàsquet de Xatila»
Un joc innocent i divertit que durant uns minuts allibera a les petites protagonistes d’Aliades, tot i haver-ho de practicar de forma clandestina en un petit espai tancat d’un camp de refugiats, on arriben creuant multitud d’obstacles i carrers amuntegats, però lluny d’actituds agressives i condemnatòries que fins i tot portarien a la mort a una dona per, senzillament, portar el mocador del cap mal posat.
Com explica Feixas, «les possibilitats de veure la seva infantesa arruïnada són moltes: un matrimoni massa aviat, morir en el part, abandonar l’escola, convertir-se en esclaves domèstiques, laborals o sexuals, ser violades, caure víctimes d’un crim d’honor, enterrar-se en el món de les drogues o en la desesperació pròpia d’un camp...». És impactant pensar, i només pensar, que aquest és el dia a dia al qual s’enfronten les nenes i les joves a la regió libanesa de Xatila.
A través dels testimonis de l’entrenador Majdi, la raó de tot plegat, la Razan o la jove promesa; el puntal invisible que és la Bazan; la complicitat de les noies del crique, l’acompanyament d’en Jusef i l’Adam i altres dones silenciades a la força, coneixerem l’increïble poder transformador que té aquest esport vers totes elles.
Com van creixent com a persones i com a dones, lluitant perquè ningú més els apagui la veu. Els partits jugats per l’equip, tot i les complicacions, ens faran adonar de la comoditat i la llibertat de les que gaudim cada dia. Les altres terribles històries vitals que ens narra la Txell Feixas són un exemple més de la realitat obscura i fatal que encara viuen moltes valentes milers de quilòmetres enllà.
Aliades
Autora: Txell Feixas Torras
Editorial: Ara llibres
Páginas: 201
