«Aquests eren de Valls, eren peixaters que venien a comprar el peix a la subhasta i no en sabem el nom, però al davant hi ha Pau Xerraire, Teresa de Pataquet, Maleneta i la Rosita, aquestes últimes sempre li deien al Joan Anton, el subhastador, que els hi guardés les millors paneres per vendre-les elles a les seves peixateries...» així ens van explicant, els veïns i veïnes del Serrallo, el que veuen a la imatge que visionen a la pantalla.
Des de fa més d’un any, al Museu del Port de Tarragona hem posat en marxa l’activitat Documentar Patrimoni on un dia al mes ens acompanyen gent de la mar jubilada i, alhora, veïns i veïnes del barri mariner del Serrallo, de tota la vida, com remarquen cadascuna de les persones participants.
La recopilació digital d’aproximadament un miler d’imatges es va portar a terme l’any 2011 per a la realització de l’exposició El Serrallo, ahir i avui al Tinglado 4 del Moll de Costa - bàsicament en blanc i negre i datades entre els anys 1920 i 1995- nodrint el Museu de patrimoni immaterial sobre el barri pesquer i algunes vivències familiars. En alguns casos, però, només comptàvem amb la instantània i una minsa informació al voltant de les històries de la fotografia.
Existeix una col·laboració de més de 20 anys entre el Museu i la comunitat pesquera serrallenca
Aquesta manca de continguts de les imatges ens va fer pensar en una solució eficient per tal d’obtenir el resultat desitjat: documentar les fotografies més antigues, majoritàriament digitalitzades, amb els protagonistes o bé de les persones del seu entorn.
«Volem fer extensible, en un futur, l’activitat de Documentar patrimoni al barri del Port per tal de documentar els antics oficis de la mar vinculats al port comercial, bàsicament, i relacionats amb l’exportació del vi i derivats de gran rellevància la primera meitat del segle XX al Port de Tarragona».
La col·laboració, que al llarg dels més de 20 anys de funcionament del Museu portem a terme amb la comunitat pesquera serrallenca, ens ha permès preservar un patrimoni immaterial conservat però no explicat. Si a aquesta relació hi unim el concepte que apliquen els Museus, en els darrers temps, d’espais de benestar i salut, aconseguim el resultat desitjat gràcies a la documentació del patrimoni per part de persones coneixedores dels fets capturats a les imatges, les quals obtenen, a la vegada, un benestar emocional pel fet de compartir les seves experiències i rècords a través de trobades col·lectives dels veïns i veïnes amb els tècnics del Museu. Es crea una atmosfera d’implicació total i un resultat magnífic entre els qui treballem en la salvaguarda del patrimoni i els col·laboradors que mostren un sentiment de pertinença a una comunitat que no vol l’oblit de les seves vivències mentre recorda, conjuntament, moments, activitats i experiències d’un passat comú que els transporta a un present emotiu i de benestar.
L’experiència ens permet ampliar la proposta també al patrimoni moble
Es força engrescador observar com els diferents participants consulten entre ells, noms, renoms, oficis, relacions de parentiu, pertinença a la comunitat... a més de la informació general al voltant del moment de la captura que, tothom conserva en les seves memòries, complementat, col·lectivament, la descripció final de la imatge.
«L’experiència ens permet ampliar la proposta també al patrimoni moble atès que part dels objectes registrats al fons patrimonial del Museu procedeixen de la comunitat pesquera. Les informacions detallades ampliaran la documentació obtinguda dels seus donants».
La complicitat entre els participants és tan important que, només observant els seus rostres riallers i, a la vegada, concentrats en les imatges, obtenim la descripció del fet capturat a la fotografia acompanyat de benestar emocional i exercicis de memòria.
En cadascuna de les sessions d’unes dues hores de durada, aproximadament, documentem entre 6 i 8 fotografies mentre es prenen un cafè i recorden petits instants del seu passat, que sumant-los recreen la història del seu estimat Serrallo.