Els objectes quotidians passats per un tamís molt personal i modificats per la llum són l’ànima de la creadora Ester Ferrando (Reus, 1972). Exercicis d’introspecció que fan reflexionar sobre el dia a dia de la vida domèstica. És el cas de la seva última instal·lació, Segueix el camí de les rajoles daurades, que proposa una escala de més de vuit metres lineals que no porta enlloc. És també el de l’obra De cos absent i altres restes orgàniques, que convida a endinsar-se en la intimitat del bany. La peça forma part de l’exposició temporal Artist s Contemporan s, composta per obres de 15 autores i que es pot visitar fins a finals d’any al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT).
A més a més de la proposta de Ferrando, la mostra inclou una selecció d’obres d’Alba G. Corral, Alba Sotorra, Ariadna Parreu, Gemma Clofent, Lídia Porcar, Mariaelena Roque, Mariona Moncunill, Montserrat Cortadellas, Montserrat Gomis, Mari Chordà, Núria Rion Virgili, Roser Caminal, Raquel Friera i Vanessa Pey. Produïda pel MAMT, Artist s Contemporan s va néixer amb la voluntat de reivindicar l’art fet per dones per tal de compensar la seva escassa presència al llarg dels segles.
«És de justícia que hi hagi aquesta mena d’exposicions alhora que també és un esforç molt gran per part del MAMT trobar l’espai, ja que té molta obra, com ara la de Julio Antonio. Com a persona implicada estic molt contenta i orgullosa de compartir amb les companyes perquè a qualsevol mostra col·lectiva, la participació femenina és minoritària i les dones artistes també escrivim el relat de la història de l’art del territori. Per aquest motiu és imprescindible que tinguem visibilitat», diu Ferrando.
Llum transformadora
De cos absent i altres restes orgàniques, del 2006, presenta una banyera plena de bombolles, tot plegat metamorfosat per la llum. Aigua, llum i objecte. «Actualment, la meva obra està en una altra dimensió, però quan la vaig fer treballava diversos aspectes com l’aigua, per a mi molt important. L’aigua com a element purificador del qual ja parlava la peça que va guanyar la Biennal d’Art, que s’anomena Silenci diari». Ferrando explica que amb la banyera esposada al MAMT va més enllà. «És un element de purificació on hi ha restes humanes que queden allà. En realitat, l’objecte s’humanitza. A més a més, aquesta banyera, en el fons, és una gran placenta amb aquest color vermellós, aquest cordó umbilical. Just en aquell moment havia tingut la meva primera filla, estava molt present la maternitat i vaig unir la idea de l’aigua, de la purificació i de la regeneració, com si la banyera tingués personalitat pròpia a partir del que deixes anar. És una metamorfosi».
Igual que l’aigua, la llum és bàsica en la trajectòria de Ferrando. «Són com materials. Em serveixen per crear i, alhora, a nivell conceptual m’aporten moltíssim. La llum dona dimensió a la peça, que és realitat i ficció. Quan la il·lumines, passa a un estat diferent, ja no és l’objecte només. Parteixo sempre d’objectes reals que porto a una altra dimensió, la de la imaginació, els rellegeixo, els reconstrueixo i la llum em permet passar a aquest pla diferent. Deixa de ser una banyera de forma literal».
Tota l’obra de Ferrando relata històries personals. «Sempre acabo parlant de les meves vivències». És la banyera, és l’escala. «Tenen una transformació, es miren a través de la meva òptica personal». En aquest sentit, l’autora defensa l’objecte en una realitat cada cop més audiovisual. «Reivindico l’escultura en un món cada vegada menys objectual. Reivindico l’objecte, m’interessa molt la fisicitat de les obres i les peces, la part física i penso que no l’hem d’oblidar».
