«Porto 20 anys de professora i el que estic vivint els darrers tres anys no ho havia viscut mai. De fet, vaig a teràpia perquè estic patint mentalment». És el preocupant testimoni d’una professora que prefereix mantenir-se a l’anonimat, després que hagués estat víctima de diversos episodis de violència, tant física com verbal, per part d’alguns dels seus alumnes. «Un dia, un alumne de segon de BAT em va empènyer perquè volia sortir de l’institut sense l’autorització paterna. Aquest curs, un altre grup d’alumnes em van dir puta grossa. Potser les agressions físiques no es donen tant, però les verbals són contínues i molts alumnes et parlen amb odi, supèrbia i tu has d’aguantar-te», explica aquesta professora, que afegeix que «és molt dur i estem desprotegits. Hi ha molts companys que es plantegen deixar la professió».
El testimoni d’aquesta docent coincideix amb les xifres ofertes darrerament per part del sector que demostrarien que hi ha un augment d’aquestes agressions. El Defensor del Professor d’ANPE (Sindicat independent, al servei del professorat de l’ensenyament públic) explicava al darrer informe estatal que de les 1.947 actuacions executades durant el curs 2022-2023, el 7% van ser agressions d’alumnes a professors, un punt percentual més que el curs anterior. Segons el document, és greu que el percentatge de professors que denuncien aquestes agressions sigui d’un 7% i, per això, fa una crida perquè qualsevol agressió «sigui immediatament sancionada com a falta molt greu amb expulsió i canvi de centre».
Un estudi de la UGT presentat la primavera passada alertava que un 22% del professorat ha rebut violència física en algun moment de la seva carrera per part de l’alumnat i de les famílies, i un 53% assegurava haver rebut atacs verbals.
Les dades es vna extreure arran de les respostes de 3.222 mestres i professors d’Infantil, Primària, Secundària, Formació Especial i Educació Especial que treballen a Catalunya. Un 11,3% de les persones enquestades va afirmar haver patit algun tipu d’acte vandàlic, com danys al seu vehicle, assetjament a les xarxes o pintades, per causes relacionades amb la seva feina.
Fa temps que els sindicats de professors denuncien l’augment d’aquestes agressions. Jesús Martín, representant d’UGT-Catalunya, comenta que «dia a dia tenim consultes i queixes de companys relacionats amb agressions per part dels alumnes. És una constant». Els motius daquest increment? Per a Martín, «es donen diverses circumstàncies. Primer, la total impunitat que hi ha. Si no s’apliquen amb fermesa les normes d’organització i de funcionament dels centres estem perduts. Després, els alumnes no tenen clar el rol que han de tenir i no tenen límits. A més, les famílies s’han esborrat de la coeducació i no col·laboren en res. Per acabar, els alumnes només reconeixen l’autoritat policial. Per això els docents demanem el restabliment de la nostra autoritat».
Però els sindicats també demanen una implicació més gran del Departament d’Educació per intentar reduir el problema. En aquest sentit, Martín demana «que es creï la unitat de suport mental per al professorat».
Des d’USTEC, Enric Armengol, incideix en aquestes reclamacions: «Una de les nostres batalles és que el Govern desenvolupi el reial decret 150/2017 de l’escola inclusiva perquè hi hagi un desplegament real de les figures de suport a la docència, amb recursos humans per a la gestió de la complexitat. Necessitem tècnics dintegració social, auxiliars deducació especial, etc. És a dir, personal de suport a la docència perquè els alumnes amb necessitats educatives especials estiguin més ben atesos».
Armengol també destaca que «sobretot estan augmentant les agressions a l’ombra, les verbals, les amenaces, aquelles que queden més amagades però que són les que més cremen el docent al seu dia a dia».
Paco Carbonell, de CCOO, coincideix amb el seu company a reclamar una inversió més gran per part d’Educació. «Demanem més prevenció, però per aconseguir-la cal començar invertint més diners en professorat especialitzat en aquestes situacions i per aconseguir reduir les ràtios a les aules. També reclamem un protocol on s’especifiqui com actuar davant d’aquests casos», diu.
Motius de fons
Per furgar fins a trobar l’arrel del problema, el Diari ha parlat amb Andrés González Bellido, psicòleg expert en educació i coordinador del Grup de Treball Bullyng i Ciberbullyin del Col·legi de Psicologia de Catalunya. Aquest expert contextualitza el problema recordant que «cada cop més estem en processos d’individualització més forta i de menys socialització, per les pantalles, la pandèmia, etc. I hi ha poca informació respecte al diàleg.
En aquest context, González Bellido explica que «la violència ha agafat força com a forma de resposta als problemes, en comptes del diàleg. Després hi ha el problema de la detecció de límits a nivell dels centres educatius, que no sempre són molt concrets i cal complir-los. De vegades hi ha molts límits, però no es compleixen. Si es pacta alguna cosa després cal complir-ho».
Establir de límits
Per aixó, afegeix que «si a classe hi ha uns límits que no es poden sobrepassar, també els professors, no es pot permetre passar-los. Aquests límits han de ser elaborats per tothom (grup classe o institució educativa). Els professors, els alumnes i les famílies tenen deures i si una família arriba al col·legi cridant és que alguna cosa no funciona».
Per aquest motiu, aquest psicòleg expert en educació té molt clar que «el diàleg sempre evita la violència. La pedra angular de tot és el diàleg, però és una feina no només de les escoles sinó també de les famílies. L’educació és una qüestió de comunitat (professors, alumnes, família i entorn). El diàleg no només cal treballar-lo als centres, sinó que és una mantera d’entendre la vida que també s’ha de donar a les famílies. No s’imposen les coses: es pacten».
Per últim, Andrés González Bellido afegeix que «ens hem habituat que els insults formin part del nostre paisatge educatiu i ho hem normalitzat. I de la violència verbal a la violència física hi ha un pas».