«Poques entitats poden presumir de celebrar 50 anys com la Coral Verge del Camí de Cambrils». Amb aquestes paraules la periodista Cristina Sierra, col·laboradora del Diari, excusa el perquè del llibre Veus de la Coral Verge del Camí, amb el que homenatja el mig segle de trajectòria ininterrompuda de l’entitat i que presentarà en un acte demà a les 12.30 h a la Cripta de l’Ermita.
Tot i que la idea original sorgí l’any 2018 arran del 50è aniversari de la coral, amb la intenció de reflectir la trajectòria de l’entitat de les últimes cinc dècades, no ha estat fins a enguany que la publicació ha vist la llum. És per això, detalla l’autora, que «el llibre també inclou un capítol dedicat a com la pandèmia va afectar la Coral Verge del Camí de Cambrils, des de la incertesa, a haver d’assajar a través de la pantalla o com van ser els primers concerts amb mascareta».
En tots aquests anys, la formació musical ha evolucionat in crescendo, després que l’any 1968 es formés al voltant de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils, de la mà d’un grup de joves entusiastes de la música. Quant a moments àlgids Cristina Sierra destaca que «Cambrils no tindria Festival Internacional de Música si no fos per la Coral Verge del Camí, ja que en els anys 70 el director d’aleshores, Àngel Recasens, va impulsar el Festival de Música de Cambra –que llavors se celebrava al Parc Samà– i que es van convertir en un esdeveniment de referència al Camp de Tarragona i a Catalunya», i afegeix que «amb el temps, el certamen va evolucionar fins a l’actualitat, en què s’ha convertit en un festival internacional de referència que engloba més registres musicals». Així mateix, la passió per la música també va empènyer a la coral a fundar l’any 1972 un Quartet de Madrigalistes, «que viatjava per tot Catalunya i països europeus, com França i Alemanya, divulgant la cultura catalana», subratlla Cristina Sierra.
Així mateix, l’autora del llibre també destaca que la trajectòria de la coral ha esdevingut marcada pel fet de tenir espai propi, i que no és altre que la Cripta de l’Ermita. «A més de l’espai d’assaig de la coral, la Cripta de l’Ermita de Cambrils esdevé un escenari cultural molt important i únic per la seva sonoritat».
Amb el pas del temps, la Coral Verge del Camí de Cambrils ha esdevingut una formació semiprofessional, una dedicació que l’ha portat a actuar fins i tot a Argentina. De fet, quant a l’evolució musical, Cristina Sierra destaca que «al llarg de la seva trajectòria, la coral ha tingut diferents directors, el que ha influenciat en el repertori, des dels inicis amb temes més clàssics fins a l’actualitat amb cançons més modernes, amb la intenció de cridar l’atenció de diferents generacions de públic».
En aquesta evolució musical, ha estat cabdal la direcció de Núria Ortoneda, qui va ocupar el càrrec durant 22 anys, ja que «va apostar per professionalitzar l’entitat i ampliar el repertori musical amb propostes innovadores, com cançons africanes», afirma l’autora del llibre. Com a exemple, cita «el Concert de Nadal, que és un dels esdeveniments imprescindibles en la cultura cambrilenca, i on s’han atrevit a cantar cançons en altres idiomes».
Relleu generacional
Així, no és estrany que la Coral Verge del Camí de Cambrils –que actualment té una quarantena de components– sigui «una gran família, que en aquests 50 anys ha estat testimoni de casaments, formacions de parella, naixements, etc.», explica Cristina Sierra.
Així mateix, el confinament no va fer perillar l’harmonia del grup. «Tot i la incertesa del principi, sota la direcció de Robert Faltus, van començar a assajar a través de la pantalla en petits grups», afirma l’autora del llibre, qui també destaca que «per als components de la coral va ser xocant l’ús de les mascaretes, per com era de difícil assajar amb un dispositiu que no deixar treure l’aire a la vegada que respires el mateix aire, el que impedia treballar bé la respiració i la projecció de la veu».
És per això que, diu Cristina Sierra, «la coral recorda amb emotivitat el primer concert a l’aire lliure, ja que van notar el caliu de la gent que els trobava a faltar. Una situació que ben segur ens recorda a alguna experiència que hem viscut en acabar el confinament».
Finalment, sobre amb quins ulls la coral mira els pròxims anys, Cristina Sierra conclou que «sota la direcció de Robert Faltus, la coral se sent capaç d’emprendre projectes més agosarats i atrevits, sempre buscant l’excel·lència».
