Els alumnes de cinquè de primària de l’escola Guillem Fortuny de Cambrils estan descobrint aquest curs els noms de dones que van fer i estan fent història. El centre està adherit al projecte ‘Científiques: passat i present’, que té l’objectiu de difondre la biografia, recerca i descobriments d’aquestes protagonistes i connectar-les amb les científiques que actualment estan liderant diferents investigacions en tot el món.
A través de diferents activitats els estudiants estan descobrint noms rellevants més enllà de la Marie Curie, una de les dones referents per aquelles persones que es dediquen a la ciència.
El mètode per donar visibilitat a aquestes professionals, que han treballat en els camps de l’ADN, la cristal·lografia, la catàlisi, la programació, la radioactivitat, la geometria i la llum, es fa mitjançant unes fitxes didàctiques on s’explica els antecedents i l’actualitat del sector i quin impacte han tingut en la societat.
Noelia Pacheco, la professora de l’escola que coordina el programa, explica que amb aquest projecte es volen trencar els estereotips que hi ha en el món de la ciència i traslladar als alumnes, sobretot a les nenes, que les dones també tenen un paper important en els diferents descobriments que s’han fet al llarg dels anys. «Com deia la Sally Ride –la primera dona astronauta dels Estats Units que va anar a l’espai-, ‘You can’t be what you can’t see’ (no pots ser allò que no pots veure). En aquesta línia pensem que des de primària ens hem de sentir obligats a donar a conèixer científiques per tal que les alumnes tinguin referents en qui emmirallar-se», apunta la responsable.
Pacheco diu que des del centre cambrilenc han escollit treballar de forma interdisciplinària el tema de la cristal·lografia des de quatre àmbits. A l’assignatura de plàstica s’han centrat en el treball de la simetria; a matemàtiques, la tessel·lació dels polígons; a valors socials i cívics han dedicat unes classes per treballar l’equitat en el reconeixement professional de les dones científiques, i a coneixement de medi natural han fet cristalls amb sulfat de potassi, sal i sucre o sulfat de coure.
Precisament aquesta pràctica ha servit per despertar l’interès dels alumnes per la ciència, que han pogut fer els seus propis cristalls com si fossin científics.
En el camp de la cristal·lografia, els nens d’entre 10 i 11 anys han après els noms de Dorothy Crow-foot Hodgkin i Ada E. Yonath. La primera va ser la pionera en la tècnica de determinació d’estructures com la insulina, el colesterol o la penicil·lina i va rebre el Premi Nobel de Química l’any 1964, el mateix reconeixement que Yonath, que el va obtenir fa deu anys pels seus descobriments pioners sobre l’estructura i funció dels ribosomes, els sintetitzadors de proteïnes de les cèl·lules. «Les nenes també han de poder experimentar, han de poder imaginar ser científiques, astronautes... Però per això hem de donar a conèixer altres noms de dones que ja ho hagin fet», apunta.