La demografia de la Conca de Barberà es manté estable, en termes generals, des de fa uns anys. Així ho mostra el 4t volum de la Història de la Conca de Barberà, que està centrat en la demografia. El coordinador de tot això ha sigut l’historiador i el professor de la Universitat de Barcelona (UB), Valentí Gual, i han participat altres persones. Han deixat constància de la història de la població de la comarca des de les primeres dades que són del segle XIV, fins a l’actualitat. Una investigació que ha mostrat com ha anat canviant la població al llarg de tots aquests anys.
Gual explica que al segle XIV comencen a haver-hi dades perquè hi ha el que s’anomena els «fogatges». Així com explica l’historiador a cada casa hi havia un foc, i per tant cada municipi tenia un cert nombre de focs. D’aquesta forma es podia saber més o menys quantes persones vivien en un poble o en una ciutat, i com a resultat a la Conca de Barberà. Al llarg dels anys això canvia, i comença a haver-hi un cens de la població. Aquí ja ens hem de situar al segle XVIII, que és diferent del cens que es fa actualment, s’ha de tenir certa distància, però amb això ja hi ha les primeres dades oficials.
Així doncs, han estudiat l’evolució del nombre de la població de la comarca, les incidències que hi ha hagut i els corrents migratoris. En aquest punt, Gual, destaca el corrent d’immigració que hi va haver a mitjan segle XVI i XVII. Es tracta, de persones que van arribar d’Occitània, del sud de França, buscant feina al territori. No és un corrent només propi de la Conca de Barberà, sinó que va passar a tot Catalunya. El principal motiu és perquè hi havia poca població a Catalunya, i es necessitava mà d’obra. Aquesta gent venia d’una zona poblada, buscant millorar la qualitat de la seva vida. Gual assegura que aquest corrent migratori «va ser molt important», i va generar «molts vincles». Més enllà d’això també destaca la immigració andalusa, i castellana, també buscant feina, i noves oportunitats.
En aquest aspecte, l’historiador, també fa una revisió de l’emigració de la Conca de Barberà a altres punts com poden ser Tarragona o Reus, o fins i tot Barcelona. Uns moviments que també són causats per buscar feina, i més oportunitats laborals. En aquest aspecte, fa incidència a la despoblació, que ara està sobre la taula constantment. Analitza tots els aspectes d’aquest fenomen, que ara molts municipis intenten posar remei, i pretenen incitar que els joves visquin a municipis que tenen poca població, o població en una edat molt avançada. Valentí Gual assegura que el nombre d’habitants ja fa temps que està estancat a més de «20.000 habitants aproximadament». A finals del segle XIX hi va haver la fil·loxera, cosa que va afectar el nombre de població. I també hi ha hagut un corrent migratori de persones que provenen d’Àfrica i de Sud-amèrica.
Així doncs, aquest volum analitza tots els fenòmens de població que ha afectat durant tot aquest temps a la Conca de Barberà. És el tema que ha centrat aquest 4t volum, i que han pogut analitzar durant un temps, i que han treballat.
