La Conca de Barberà ha registrat el 80,43% de recollida selectiva, la xifra més alta registrada fins ara a tot Catalunya. Les dades responen a la implantació d’un model que combina el porta a porta i els contenidors tancats en 22 municipis. A la Conca de Barberà la segueixen el Berguedà i Osona, amb una taxa de recollida superior al 68%, mentre que a la cua del llistat s’hi troba la Cerdanya i l’àrea metropolitana de Barcelona. En relació amb el conjunt del país, la mitjana catalana baixa fins al 47%, amb quasi 1,9 milions de tones de residus reciclats el 2021. Segons el director de l’Agència Catalana de Residus, Isaac Peraire, l’exemple de la Conca ha “d’esperonar” altres comarques a aplicar aquest model de recollida i millorar resultats.
Pel que fa a la generació total de residus municipals a Catalunya, l’any passat es van recuperar registres previs a la pandèmia del coronavirus, amb 4,03 milions de tones de brossa. Això implica que cada habitant, de mitjana, va produir 519 quilos de residus. Tot i la valoració positiva que fa l’Agència Catalana de Residus (ACR), també alerta que cal millorar els resultats per assolir les directrius europees, que des de fa un parell d’anys demanen reciclar la meitat dels residus. Respecte l’any 2020, Catalunya ha millorat els nivells en tres punts percentuals, però continua lleugerament per sota dels objectius marcats des de la Unió Europea, amb un 47% de reciclatge.
Precisament per canviar aquesta tendència, l’organisme fa una crida a les comarques i municipis per adoptar sistemes de recollida “d’alta eficàcia”, com podria ser el porta a porta o els contenidors tancats. De fet, les dades de l’ARC en relació amb el 2021 mostren que s’ha reciclat més i millor en aquells municipis on s’ha implantat el model de porta a porta, amb registres entre el 60% i el 90%.
Peraire ha posat el focus en les localitats amb més població i de retruc, que generen més residus, com és el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, que es troba penúltima en el llistat de zones del país pel que fa al reciclatge. Durant el 2021, cada habitant va generar uns 445 quilos de brossa de mitjana, el que representa més de 1.473.000 tones de residus. Algunes grans ciutats, com és el cas de Mataró, Vilanova i la Geltrú o Cardedeu, ja es troben en fase d’implantació d’aquests sistemes per millorar els registres de reciclatge. D’altra banda, algunes capitals de comarca, com és el cas de Lleida o Tarragona, ho fan a petita escala a través dels barris. Una situació que Peraire ha celebrat com una eina per acostar-se a les peticions de la Directiva Marc de Residus de la UE.
El director de l’Agència Catalana de Residus també ha remarcat la importància d’apostar per unes polítiques de prevenció que incideixin en el canvi de xip de la societat, posant èmfasi en la reducció de generació de residus i la correcta separació de la brossa en origen. Paral·lelament, des del govern català es treballa en la futura llei de residus, que segons Peraire, hauria d’estar enllestida la pròxima primavera i anirà lligada a un pla de gestió de residus i d’infraestructures.
La Conca de Barberà continua líder en reciclatge
En el cas de la Conca de Barberà, el sistema mixt i la taxa justa es van aplicar l’any passat de forma pionera en 22 municipis, quinze dels quals van optar per instal·lar contenidors intel·ligents i els set restants treballen amb el porta a porta. Segons el conseller del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Marc Roca, ara es pretén normalitzar aquests registres i en cas de ser possible, millorar-los encara més.
En aquest context, actualment s’estan duent a terme les obres d’ampliació de la planta de compostatge situada al terme municipal de l’Espluga de Francolí i que dona servei al conjunt de la comarca. Es tracta d’uns treballs finançats per l’Agència Catalana de Residus amb 3,7 milions d’euros que tindran un efecte directe en el tractament de la brossa que arriba a les instal·lacions.
