L’any 2023 és l’any que menys naixements ha tingut des de l’any 1995. Així ho corroboren les dades, que indiquen que la natalitat ha baixat un 3,9% en relació amb el 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l’any 2008, on es va arribar després de més d’una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica. El nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) es manté força estable (1,78 milions), amb un augment de l’1,8% en relació amb l’any anterior, i. l’edat mitjana a la maternitat es manté en els 32,6 anys. En termes relatius, els nadons de mare estrangera superen per primer cop un terç del total (34,6%).
Però aquestes dades són lleugerament diferents a l’Alt Camp. De fet, és l’única comarca de Tarragona on pugen els naixements, concretament ho han fet amb un 8,6% respecte al 2022. Unes xifres que són positives comparat amb la resta, que han disminuït a tots els llocs.
La fecunditat de les dones estrangeres residents a Catalunya és més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, com demostra l’Indicador Conjuntural de Fecunditat (CF), que se situa en 1,32 i 1,06 fills per dona, respectivament. D’altra banda, les mares de nacionalitat estrangera són en mitjana 2,2 anys més joves que les mares de nacionalitat espanyola. Aquest fet també es reflecteix a la comarca de l’Alt Camp, ja que un 27,6% dels 351 naixements són de mare estrangera. No és la comarca de Tarragona la que té el percentatge més alt perquè al Tarragonès, al Baix Camp i a Baix Penedès encara ho és més.
Entre els nadons de mare estrangera, la major freqüència correspon als fills de mare marroquina (4.560 nascuts vius), que representen un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% dels naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mare pakistanesa (1.334), colombiana (1.157), hondurenya (961) i romanesa (883).
L’any 2023 només l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (7,4%) registra un creixement de naixements respecte a l’any 2022. El de les Comarques Centrals (-8,8%) és el que registra una major disminució, seguit del de Ponent (-4,8%), el Metropolità (-4,4%), les Terres de l’Ebre (-4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (-1,8%), les comarques gironines (-1,6%) i el Penedès (-1,5%).
A la majoria de les comarques (28) ha disminuït el nombre de naixements, però els majors descensos s’han registrat a la Segarra (-20,1%, afectada pels canvis territorials), l’Urgell (-17,9%) i el Bages (-14,1%). Per contra, les comarques que registren els majors increments en la xifra de naixements són el Pallars Jussà (14,9%), la Cerdanya (11,7%) i l’Aran (10,7%).
Pel que fa als municipis, el conjunt dels que tenen entre 500 i 100.000 habitants han perdut entre un 4% i un 7% del nombre de naixements; la ciutat de Barcelona ha registrat un 1,8% menys de naixements. Els municipis amb menys de 500 habitants són els que han tingut el major descens, un 14,5%.
Anant una mica més enrere, els natalicis del darrer any són poc més de la meitat del que hi havia ara fa cinquanta anys, l’any 1975: 112.000, tenint en compte que a partir dels 50 va haver-hi un ‘boom’.